Morir en català no és possible, ni per un nen de dos anys
A la plana web http: //www.radiocatalunya.ca del passat 4 de març, hi surt
aquest testimoni: «Ahir va fer quatre anys que van operar el meu fill a la
Vall d'Hebrón. Després de més de10 hores a la sala d'operacions el van
traslladar a l'UCI. Tenia 2 anys i 10 mesos i ara ja és mort. Quan vam haver
de marxar de l'UCI amb el cor encongit vam demanar a una infermera, Pepa,
que si us plau que quan es despertés li parlessin en català: ell no sabia
castellà i ... La infermera cridant i de mala manera ens va dir que ni
parlar-ne, que què ens havíem cregut, que era el nen que tenia l'obligació
de saber castellà, que aquell era un hospital 'nacional'. En aquella
situació, el fill a l'UCI en mans estranyes i amb un fil de vida, vam
decidir no fer res per por de represàlies contra el nostre fill. Ens vam
empassar la ràbia. Però ara, que el fill ja és mort i no li poden fer mal,
si algun dia em trobo la Pepa -recordo bé la seva cara- podré dir-li el què
no vaig gosar dir aquell dia. I alguna cosa més». No tengueu ànsia: el
testimoni no ha tengut ressò a l'emissora beata falsa... ni a cap mitjà
català. Imaginau-vos si això passa a una mare andalusa. O equatoriana. O
mora.

Idò bé: resulta que ara, a les Balears, l'Ib-Salut, que depèn de la
Conselleria de Sanitat, acaba d'arribar a un acord amb CCOO, UGT i altres
sindicats forasters per a l'oferta pública d'ocupació a la sanitat que no
exigeix gens de català als qui s'hi presentaran a oposicions. Es passen per
l'entrecuix, per tant, l'oficialitat de l'idioma propi, que, a més, tendrà
una valoració molt baixa com a mèrit. La feta encara és més fotuda si pensam
en la discriminació lingüística dels mallorquins que hi ha en aquest àmbit,
amb un fester de casos que s'han denunciat darrerament de metges i
d'infermeres que no entenen els malalts. Tornam a ser, idò, davant un nou
atemptat contra els drets i llibertats individuals dels mallorquins. Si
aquest desgavell no s'arregla tot d'una, tragèdies com la del ninet de la
Vall d'Hebron seran el pa de cada dia a Mallorca. Com diu En Balutxo, res de
lingüística: som arribats a un punt en què la lluita ja és simplement pels
drets civils del poble que xerra aquesta llengua.



Jordi Caldentey. Llengua Nacional.

Font: Diari de Balears