"Tant poder per no res "

SALVADOR CARDÚS / Sociòleg i periodista / salvador.cardus***uab.cat


L'impediment de la recepció de TV3 i la resta de canals de la televisió
pública catalana al País Valencià és tan extraordinàriament escandalós que
en un país de cultura democràtica sòlida s'hi aixecaria una onada de
protestes per part d'intel·lectuals, polítics, periodistes i tota mena
d'institucions acadèmiques, polítiques, culturals i econòmiques. De fet, en
un marc polític radicalment democràtic, ningú no s'hauria atrevit a tancar
uns repetidors de televisió amb pretextos legalistes aplicats arbitràriament
en un espai on predomina la alegalitat. Però no és el cas. Per raons ben
diferents, ja vàrem veure tancar diaris bascos sense que les protestes
anessin més enllà dels que sempre se senten compromesos amb la radicalitat
democràtica. El dèficit democràtic segueix essent el nostre gran problema
polític i, de fet, el primer que caldrà resoldre davant de qualsevol
projecte de futur.

I ÉS QUE ALS ESPANYOLS la sensibilitat comunicativa els cou per una altra
banda. Sense sortir de casa, aquí n'hi ha a qui pica la crosta nacionalista.
Vegi's que ens seguim movent pel terreny d'una cultura democràtica tan prima
que ni la podem anomenar epidèrmica i on les sensibilitats partidistes són
tan fortes que no s'aturen davant la temptació "d'arrencar" allò que
molesta. Que les opcions que no són la pròpia siguin qualificades de
"crostes", ja és tot un indici del valor i el respecte que es dóna al
pluralisme ideològic. Però, a més a més, si resulta que pel que fa a terreny
ocupat per les posicions nacionalistes en l'espai comunicatiu català, no
passem de ser una crosta, és a dir, una petita molèstia, que se'n
persegueixi la desaparició és una veritable poca-soltada.

ARA BÉ, AL DIPUTAT SOCIALISTA JOAN FERRAN -algú de qui no es pot sospitar
que no calculi molt bé les seves paraules i el moment de dir-les- només
l'existència d'un feble espai de comunicació nacional, amb independència
dels continguts que hi circulin, ja li sembla massa concessió a la realitat
catalana. Ens podem imaginar què pensa del cas de TV3 al País Valencià. Una
opinió que em temo que no és tan restringida com algú pugui pensar. En un
cert sentit, hi coincidia el seu company de partit i diputat a Madrid Manuel
Mas, quan deia -com recollia dimecres l'AVUI- que per motius històrics, la
creació i desenvolupament de TV3 era una criatura pujolista. Sempre hem
sabut que més que no pas que Jordi Pujol s'apropiés de Catalunya, de la
representació d'un sentit profund de pertinença, del patriotisme bàsic que
cal per construir una nació, tot això va ser cedit -per no dir regalat- pel
PSC a Jordi Pujol. El PSC sempre ha tingut l'hegemonia ideològica entre els
periodistes i els mitjans de comunicació catalans i ha menyspreat, per
irrellevant, la representació minoritària de les posicions nacionalistes en
aquests àmbits. Però just ara que s'ha quedat amb tot el poder però sense
projecte, s'adona que la minoria nacionalista -ja sé que hauria de dir "el
catalanisme sobiranista"- és l'únic que té un relat fort, una història per
explicar, un horitzó per dibuixar i és just això el que li fa picor, i mira
de gratar per veure si ho arrenca.

TOT PLEGAT SEMBLA QUE RESPON A LA POR BÀSICA de tot partit que governa: la
de perdre el poder. S'acosten eleccions, i PSC i PSOE són conscients de la
feblesa de les seves posicions. I quan es té por d'un mal resultat, tota
molèstia, per petita que sigui, és gran. És aquesta por, també, la que
explica els comportaments surrealistes de ministres com en Moratinos, que a
l'hora de considerar la futura independència de Kosovo es veu obligat a
deixar entendre que això no valdrà per a Catalunya o el País Basc, posant la
bena abans de la ferida. Per no esmentar l'editorial d'El Mundo de dimarts
passat, que, després de retreure la tebior del govern espanyol davant les
pretensions d'independència de Kosovo, tenia la barra d'acabar així: "Ante
la voracidad manipuladora de nuestros separatistas, de nada servirá esgrimir
diferencias históricas o particularismos geopolíticos". La tesi d'El Mundo
era que a Kosovo no se li hauria de permetre la independència per si de cas
els catalans ens envalentíem. El de sempre: una gran cultura democràtica de
fons. I alhora, no deixa de fer gràcia -i d'encoratjar-nos- que qui més
cregui en la independència dels catalans siguin els espanyols!

ARA MATEIX NO HI HA PARTIT POLÍTIC que no tingui problemes interns, com prou
bé s'ocupen d'assenyalar-se mútuament. Però ja fa temps que el gran drama
que té el socialisme espanyol, i el català en especial, és el de manca de
projecte ideològic i polític. CiU s'ha atrevit a reconèixer la necessitat de
redefinir el catalanisme, i ERC es debat entre el possibilisme i la
impaciència. Però els socialistes catalans, enterrat el federalisme de
Maragall, no saben si el seu projecte passa per arrencar crostes
nacionalistes -i, a través de Bono, menystenir la nació catalana per
alimentar el nacionalisme espanyol- o bé si s'han de limitar a prometre una
gestió eficaç que llavors Madrid els dinamita. Ara que ho manen tot, no
saben què fer de tant poder. És ben cert que Déu dóna faves a qui no té
queixals!



Informa: AVUI

Un catalán se encuentra con un amigo:

- Pero tío ¿Donde está tu anillo de matrimonio?
- Es que esta semana lo lleva mi esposa.







"Front Nacional" <catalonia-national***ya.com> escribió en el mensaje
news:fjuo1n$132$1***news.ya.com...
> "Tant poder per no res "
>
> SALVADOR CARDÚS / Sociòleg i periodista / salvador.cardus***uab.cat
>
>
> L'impediment de la recepció de TV3 i la resta de canals de la televisió
> pública catalana al País Valencià és tan extraordinàriament escandalós que
> en un país de cultura democràtica sòlida s'hi aixecaria una onada de
> protestes per part d'intel·lectuals, polítics, periodistes i tota mena
> d'institucions acadèmiques, polítiques, culturals i econòmiques. De fet,
en
> un marc polític radicalment democràtic, ningú no s'hauria atrevit a tancar
> uns repetidors de televisió amb pretextos legalistes aplicats
arbitràriament
> en un espai on predomina la alegalitat. Però no és el cas. Per raons ben
> diferents, ja vàrem veure tancar diaris bascos sense que les protestes
> anessin més enllà dels que sempre se senten compromesos amb la radicalitat
> democràtica. El dèficit democràtic segueix essent el nostre gran problema
> polític i, de fet, el primer que caldrà resoldre davant de qualsevol
> projecte de futur.
>
> I ÉS QUE ALS ESPANYOLS la sensibilitat comunicativa els cou per una altra
> banda. Sense sortir de casa, aquí n'hi ha a qui pica la crosta
nacionalista.
> Vegi's que ens seguim movent pel terreny d'una cultura democràtica tan
prima
> que ni la podem anomenar epidèrmica i on les sensibilitats partidistes són
> tan fortes que no s'aturen davant la temptació "d'arrencar" allò que
> molesta. Que les opcions que no són la pròpia siguin qualificades de
> "crostes", ja és tot un indici del valor i el respecte que es dóna al
> pluralisme ideològic. Però, a més a més, si resulta que pel que fa a
terreny
> ocupat per les posicions nacionalistes en l'espai comunicatiu català, no
> passem de ser una crosta, és a dir, una petita molèstia, que se'n
> persegueixi la desaparició és una veritable poca-soltada.
>
> ARA BÉ, AL DIPUTAT SOCIALISTA JOAN FERRAN -algú de qui no es pot sospitar
> que no calculi molt bé les seves paraules i el moment de dir-les- només
> l'existència d'un feble espai de comunicació nacional, amb independència
> dels continguts que hi circulin, ja li sembla massa concessió a la
realitat
> catalana. Ens podem imaginar què pensa del cas de TV3 al País Valencià.
Una
> opinió que em temo que no és tan restringida com algú pugui pensar. En un
> cert sentit, hi coincidia el seu company de partit i diputat a Madrid
Manuel
> Mas, quan deia -com recollia dimecres l'AVUI- que per motius històrics, la
> creació i desenvolupament de TV3 era una criatura pujolista. Sempre hem
> sabut que més que no pas que Jordi Pujol s'apropiés de Catalunya, de la
> representació d'un sentit profund de pertinença, del patriotisme bàsic que
> cal per construir una nació, tot això va ser cedit -per no dir regalat-
pel
> PSC a Jordi Pujol. El PSC sempre ha tingut l'hegemonia ideològica entre
els
> periodistes i els mitjans de comunicació catalans i ha menyspreat, per
> irrellevant, la representació minoritària de les posicions nacionalistes
en
> aquests àmbits. Però just ara que s'ha quedat amb tot el poder però sense
> projecte, s'adona que la minoria nacionalista -ja sé que hauria de dir "el
> catalanisme sobiranista"- és l'únic que té un relat fort, una història per
> explicar, un horitzó per dibuixar i és just això el que li fa picor, i
mira
> de gratar per veure si ho arrenca.
>
> TOT PLEGAT SEMBLA QUE RESPON A LA POR BÀSICA de tot partit que governa: la
> de perdre el poder. S'acosten eleccions, i PSC i PSOE són conscients de la
> feblesa de les seves posicions. I quan es té por d'un mal resultat, tota
> molèstia, per petita que sigui, és gran. És aquesta por, també, la que
> explica els comportaments surrealistes de ministres com en Moratinos, que
a
> l'hora de considerar la futura independència de Kosovo es veu obligat a
> deixar entendre que això no valdrà per a Catalunya o el País Basc, posant
la
> bena abans de la ferida. Per no esmentar l'editorial d'El Mundo de dimarts
> passat, que, després de retreure la tebior del govern espanyol davant les
> pretensions d'independència de Kosovo, tenia la barra d'acabar així: "Ante
> la voracidad manipuladora de nuestros separatistas, de nada servirá
esgrimir
> diferencias históricas o particularismos geopolíticos". La tesi d'El Mundo
> era que a Kosovo no se li hauria de permetre la independència per si de
cas
> els catalans ens envalentíem. El de sempre: una gran cultura democràtica
de
> fons. I alhora, no deixa de fer gràcia -i d'encoratjar-nos- que qui més
> cregui en la independència dels catalans siguin els espanyols!
>
> ARA MATEIX NO HI HA PARTIT POLÍTIC que no tingui problemes interns, com
prou
> bé s'ocupen d'assenyalar-se mútuament. Però ja fa temps que el gran drama
> que té el socialisme espanyol, i el català en especial, és el de manca de
> projecte ideològic i polític. CiU s'ha atrevit a reconèixer la necessitat
de
> redefinir el catalanisme, i ERC es debat entre el possibilisme i la
> impaciència. Però els socialistes catalans, enterrat el federalisme de
> Maragall, no saben si el seu projecte passa per arrencar crostes
> nacionalistes -i, a través de Bono, menystenir la nació catalana per
> alimentar el nacionalisme espanyol- o bé si s'han de limitar a prometre
una
> gestió eficaç que llavors Madrid els dinamita. Ara que ho manen tot, no
> saben què fer de tant poder. És ben cert que Déu dóna faves a qui no té
> queixals!
>
>
>
> Informa: AVUI
>
>
>

Un catalán se encuentra con un amigo:

- Pero tío ¿Donde está tu anillo de matrimonio?
- Es que esta semana lo lleva mi esposa.







"Front Nacional" <catalonia-national***ya.com> escribió en el mensaje
news:fjuo1n$132$1***news.ya.com...
> "Tant poder per no res "
>
> SALVADOR CARDÚS / Sociòleg i periodista / salvador.cardus***uab.cat
>
>
> L'impediment de la recepció de TV3 i la resta de canals de la televisió
> pública catalana al País Valencià és tan extraordinàriament escandalós que
> en un país de cultura democràtica sòlida s'hi aixecaria una onada de
> protestes per part d'intel·lectuals, polítics, periodistes i tota mena
> d'institucions acadèmiques, polítiques, culturals i econòmiques. De fet,
en
> un marc polític radicalment democràtic, ningú no s'hauria atrevit a tancar
> uns repetidors de televisió amb pretextos legalistes aplicats
arbitràriament
> en un espai on predomina la alegalitat. Però no és el cas. Per raons ben
> diferents, ja vàrem veure tancar diaris bascos sense que les protestes
> anessin més enllà dels que sempre se senten compromesos amb la radicalitat
> democràtica. El dèficit democràtic segueix essent el nostre gran problema
> polític i, de fet, el primer que caldrà resoldre davant de qualsevol
> projecte de futur.
>
> I ÉS QUE ALS ESPANYOLS la sensibilitat comunicativa els cou per una altra
> banda. Sense sortir de casa, aquí n'hi ha a qui pica la crosta
nacionalista.
> Vegi's que ens seguim movent pel terreny d'una cultura democràtica tan
prima
> que ni la podem anomenar epidèrmica i on les sensibilitats partidistes són
> tan fortes que no s'aturen davant la temptació "d'arrencar" allò que
> molesta. Que les opcions que no són la pròpia siguin qualificades de
> "crostes", ja és tot un indici del valor i el respecte que es dóna al
> pluralisme ideològic. Però, a més a més, si resulta que pel que fa a
terreny
> ocupat per les posicions nacionalistes en l'espai comunicatiu català, no
> passem de ser una crosta, és a dir, una petita molèstia, que se'n
> persegueixi la desaparició és una veritable poca-soltada.
>
> ARA BÉ, AL DIPUTAT SOCIALISTA JOAN FERRAN -algú de qui no es pot sospitar
> que no calculi molt bé les seves paraules i el moment de dir-les- només
> l'existència d'un feble espai de comunicació nacional, amb independència
> dels continguts que hi circulin, ja li sembla massa concessió a la
realitat
> catalana. Ens podem imaginar què pensa del cas de TV3 al País Valencià.
Una
> opinió que em temo que no és tan restringida com algú pugui pensar. En un
> cert sentit, hi coincidia el seu company de partit i diputat a Madrid
Manuel
> Mas, quan deia -com recollia dimecres l'AVUI- que per motius històrics, la
> creació i desenvolupament de TV3 era una criatura pujolista. Sempre hem
> sabut que més que no pas que Jordi Pujol s'apropiés de Catalunya, de la
> representació d'un sentit profund de pertinença, del patriotisme bàsic que
> cal per construir una nació, tot això va ser cedit -per no dir regalat-
pel
> PSC a Jordi Pujol. El PSC sempre ha tingut l'hegemonia ideològica entre
els
> periodistes i els mitjans de comunicació catalans i ha menyspreat, per
> irrellevant, la representació minoritària de les posicions nacionalistes
en
> aquests àmbits. Però just ara que s'ha quedat amb tot el poder però sense
> projecte, s'adona que la minoria nacionalista -ja sé que hauria de dir "el
> catalanisme sobiranista"- és l'únic que té un relat fort, una història per
> explicar, un horitzó per dibuixar i és just això el que li fa picor, i
mira
> de gratar per veure si ho arrenca.
>
> TOT PLEGAT SEMBLA QUE RESPON A LA POR BÀSICA de tot partit que governa: la
> de perdre el poder. S'acosten eleccions, i PSC i PSOE són conscients de la
> feblesa de les seves posicions. I quan es té por d'un mal resultat, tota
> molèstia, per petita que sigui, és gran. És aquesta por, també, la que
> explica els comportaments surrealistes de ministres com en Moratinos, que
a
> l'hora de considerar la futura independència de Kosovo es veu obligat a
> deixar entendre que això no valdrà per a Catalunya o el País Basc, posant
la
> bena abans de la ferida. Per no esmentar l'editorial d'El Mundo de dimarts
> passat, que, després de retreure la tebior del govern espanyol davant les
> pretensions d'independència de Kosovo, tenia la barra d'acabar així: "Ante
> la voracidad manipuladora de nuestros separatistas, de nada servirá
esgrimir
> diferencias históricas o particularismos geopolíticos". La tesi d'El Mundo
> era que a Kosovo no se li hauria de permetre la independència per si de
cas
> els catalans ens envalentíem. El de sempre: una gran cultura democràtica
de
> fons. I alhora, no deixa de fer gràcia -i d'encoratjar-nos- que qui més
> cregui en la independència dels catalans siguin els espanyols!
>
> ARA MATEIX NO HI HA PARTIT POLÍTIC que no tingui problemes interns, com
prou
> bé s'ocupen d'assenyalar-se mútuament. Però ja fa temps que el gran drama
> que té el socialisme espanyol, i el català en especial, és el de manca de
> projecte ideològic i polític. CiU s'ha atrevit a reconèixer la necessitat
de
> redefinir el catalanisme, i ERC es debat entre el possibilisme i la
> impaciència. Però els socialistes catalans, enterrat el federalisme de
> Maragall, no saben si el seu projecte passa per arrencar crostes
> nacionalistes -i, a través de Bono, menystenir la nació catalana per
> alimentar el nacionalisme espanyol- o bé si s'han de limitar a prometre
una
> gestió eficaç que llavors Madrid els dinamita. Ara que ho manen tot, no
> saben què fer de tant poder. És ben cert que Déu dóna faves a qui no té
> queixals!
>
>
>
> Informa: AVUI
>
>
>