75 anys després

Tot procés de normalització d'una llengua exigeix, d'entrada, la difícil
tasca de la normativització, per la qual se'n consensua una ortografia i una
gramàtica que siguin vàlides per al conjunt del domini lingüístic. Aquesta
obra magna, que a casa nostra fou impulsada per Pompeu Fabra, tingué com a
punt culminant l'aprovació de les Normes de Castelló, de les quals en
celebrem enguany el 75è aniversari. Les Normes, que van comptar amb
l'aprovació de filòlegs d'arreu dels Països Catalans, van significar
l'acceptació d'una normativa unificada per a la llengua catalana i van
esdevenir el punt de partida per al seu posterior desenvolupament a tots els
nivells.



Actualment, i a despit dels intents secessionistes de certs sectors, la
normativització del català està plenament consolidada. Tanmateix, els graus
de coneixement i d'ús de la llengua encara estan lluny de la normalitat. En
aquest sentit, les darreres dades publicades indiquen que el percentatge de
població dels Països Catalans que entén el català és lleugerament inferior
al 90%, mentre que poc més d'un 70% declara que el sap parlar. Aquestes
xifres, amb notables diferències entre territoris (a la Franja, un 88,8% de
la població el sap parlar, enfront del 37,1% a Catalunya Nord), evidencien
que encara ens queda molt camí per recórrer si volem garantir la presència
efectiva del català en tots els espais d'ús que li haurien de correspondre
com a llengua pròpia del país.

Així doncs, transcorreguts tres quarts de segles des de l'aprovació de les
Normes de Castelló, i amb l'ensenyament del català força estès arreu del
territori, cal fer un pas endavant: l'adopció d'unes noves normes, en aquest
cas unes "normes d'ús" no escrites, per les quals les persones
catalanoparlants abandonin el vell hàbit de canviar de llengua, un hàbit que
en minva enormement l'ús social.

Ja és hora de deixar de banda antics prejudicis, creences i complexos
(parlar en català a una persona castellanoparlant és de mala educació; és
preferible utilitzar l'espanyol amb un desconegut, un immigrant o un
estranger; el català és una llengua d'ús estrictament local...) i començar a
actuar amb absoluta dignitat i fidelitat lingüístiques. Això és, en
definitiva, el que fan els parlants de les llengües normal(itzade)s.

http://www.tribuna.cat/Opini%F3/Cult...nys_despr%E9s/