"Per a les nacions, el petit és bonic / For nations, small is beautiful", és
el títol de l'article publicat al prestigiós diari britànic Financial Times
el passat dia 4 i signat per l'articulista habitual Gideon Rachman,
defensant la viabilitat i eficiència de les petites nacions que es doten
d'estat propi. L'autor comença constatant que Europa s'està recomposant amb
peces (estats) més petites i en els pròxims mesos n'apareixerà una nova en
el mapa, Kosovo, un dels set estats sorgits de la descomposició de l'antiga
Iugoslàvia. La Unió Soviètica va desfer-se donant naixement a quinze estats,
i actualment a l'Europa occidental hi ha converses per dividir Bèlgica en
dos, mentre un partit independentista ha arribat al poder a Escòcia. El
trencament dels estats és com el de les parelles, els matrimonis, són coses
que passen. I quan la formació d'un nou estat es fa pacíficament, és normal
celebrar-ho. "Estem en l'era dels estats petits", diu Rachman.

Si mirem la lliga del benestar nacional, veiem que dominen els estats
petits, segons les dades del Fons Monetari Internacional que classifica els
estats pel seu Producte Interior Brut (PIB) per càpita. En aquest rànquing
se situen en els primers llocs quatre o cinc estats amb una població al
voltant dels cinc milions de persones, excepte el cas dels Estats Units, que
estan en quarta posició. Una altra classificació es la del The Global Peace
Index , feta per Economist Intelligence Unit, que situa als estats en funció
del criteri d'homicidis i població empresonada. L'estat més pacífic és
Noruega i vuit dels deu primers classificats tenen poblacions al voltant de
deu milions d'habitants. The World Economic Forum's, que mesura els índexs
de competitivitat, diu que cinc dels set estats mes competitius tenen
poblacions al voltant dels deu milions de persones. En canvi, dels cinc
estats més poblats del món, sols els Estats Units són rics, cosa que no es
pot dir de Brasil, Xina, Índia i Indonèsia.
Tradicionalment es considerava que el millor era ser un estat gran per dues
raons: prosperitat i seguretat. Un gran estat, es deia, significa un gran
mercat i més comerç i, per tant, més benestar i un gran estat es considerava
que era més poderós i més difícil d'envair. Però en el món modern, aquestes
raons ja no son vàlides o ho són molt menys, ja que la globalització ha
obert els mercats de tot el món . Xina i Índia s'enriqueixen perquè tenen
accés als mercats del món ric, no perquè tinguin un gran mercat interior.
Les petites nacions poden comerciar amb tot el món amb èxit, només cal veure
els casos de Singapur i Suïssa. Pel que fa a seguretat, Europa va apostar
per la OTAN i estats petits com Bèlgica i Luxemburg basaven la seva
seguretat en el paraigües de l'Oncle Sam. Ara bé, avui dia no és necessària
una seguretat col·lectiva pels estats petits: Irlanda i Suïssa no són estats
membres de la OTAN i no semblen tenir amenaces d'invasió. Els grans estats
tenen l'instint expansionista que en el passat els va portar a construir
imperis. Avui dia, envair i ocupar petits estats suposa un rebuig massiu,
com molt bé saben els Estats Units arran dels casos d'Afganistan i l'Iraq.

Les petites nacions, els petits estats, tendeixen a ser més homogenis i el
cas dels estats escandinaus es demostra que donen atenció preferent, pel que
fa a inversions, a la salut i l'educació, bases del desenvolupament humà.
Declarar la independència és un bon negoci , com es veu en el cas dels
estats bàltics, que abans formaven part de la Unió Soviètica. En el cas
d'Estònia, la seva independència l'ha feta més atractiva pel sector turístic
i per a les inversions. Així s'explica la sorprenent proliferació del nombre
de noves nacions independents. El 1945, les Nacions Unides tenien 45 estats
membres; el 1968, després del procés de descolonització, eren 126 i ara en
són 192. Estem a l'edat dels estats petits.

http://www.tribuna.cat/Cr%F2nica/Int...nancial_Times/

Mercedes-Benz S-klasa pripada najvisem razredu velikoserijskih automobila, a
glavnu konkurenciju ovom modelu cine BMW serije 7, Audi A8, VW Phaeton i
Jaguar XJ - type.

S ovim modelom, Mercedes nastoji kupcima ponuditi komfor na najvisoj razini,
a kako bi u tome uspio, ulozene su velike kolicine novaca, vremena i znanja
u razvoj tog modela. Trenutno je S-klasa tehnoloski najnapredniji automobil
na svijetu i samo ga BMW sa serijom 7 uspijeva pratiti u stopu. Ono cime se
S klasa posebno istice je sigurnosni sustav koji predvida neizbjezni sudar
(Pre-safe) te automobil dovodi u stanje najmanjeg rizika za ozljede putnika.
Takoder, tu je i napredni sustav infracrvenog radara koji u nocnoj voznji
povecava vidljivost prikazivanjem digitalne slike na zaslonu automobila i
time ukazuje na skrivene opasnosti na cesti

S ovim modelom, Mercedes nastoji kupcima ponuditi komfor na najvisoj razini,
a kako bi u tome uspio, ulozene su velike kolicine novaca, vremena i znanja
u razvoj tog modela. Trenutno je S-klasa tehnoloski najnapredniji automobil
na svijetu i samo ga BMW sa serijom 7 uspijeva pratiti u stopu. Ono cime se
S klasa posebno istice je sigurnosni sustav koji predvida neizbjezni sudar
(Pre-safe) te automobil dovodi u stanje najmanjeg rizika za ozljede putnika.
Takoder, tu je i napredni sustav infracrvenog radara koji u nocnoj voznji
povecava vidljivost prikazivanjem digitalne slike na zaslonu

S ovim modelom, Mercedes nastoji kupcima ponuditi komfor na najvisoj razini,
a kako bi u tome uspio, ulozene su velike kolicine novaca, vremena i znanja
u razvoj tog modela. Trenutno je S-klasa tehnoloski najnapredniji automobil
na svijetu i samo ga BMW sa serijom 7 uspijeva pratiti u stopu. Ono cime se
S klasa posebno istice je sigurnosni sustav koji predvida neizbjezni sudar
(Pre-safe) te automobil dovodi u stanje najmanjeg rizika za ozljede putnika.
Takoder, tu je i napredni sustav infracrvenog radara koji u nocnoj voznji
povecava vidljivost prikazivanjem digitalne slike na zaslonu automobila i
time ukazuje na skrivene opasnosti na cesti.



"Front Nacional" <catalonia-national***ya.com> escribió en el mensaje
news:fk3h5b$egr$1***news.ya.com...
> "Per a les nacions, el petit és bonic / For nations, small is beautiful",
> és el títol de l'article publicat al prestigiós diari britànic Financial
> Times el passat dia 4 i signat per l'articulista habitual Gideon Rachman,
> defensant la viabilitat i eficiència de les petites nacions que es doten
> d'estat propi. L'autor comença constatant que Europa s'està recomposant
> amb peces (estats) més petites i en els pròxims mesos n'apareixerà una
> nova en el mapa, Kosovo, un dels set estats sorgits de la descomposició de
> l'antiga Iugoslàvia. La Unió Soviètica va desfer-se donant naixement a
> quinze estats, i actualment a l'Europa occidental hi ha converses per
> dividir Bèlgica en dos, mentre un partit independentista ha arribat al
> poder a Escòcia. El trencament dels estats és com el de les parelles, els
> matrimonis, són coses que passen. I quan la formació d'un nou estat es fa
> pacíficament, és normal celebrar-ho. "Estem en l'era dels estats petits",
> diu Rachman.
>
> Si mirem la lliga del benestar nacional, veiem que dominen els estats
> petits, segons les dades del Fons Monetari Internacional que classifica
> els estats pel seu Producte Interior Brut (PIB) per càpita. En aquest
> rànquing se situen en els primers llocs quatre o cinc estats amb una
> població al voltant dels cinc milions de persones, excepte el cas dels
> Estats Units, que estan en quarta posició. Una altra classificació es la
> del The Global Peace Index , feta per Economist Intelligence Unit, que
> situa als estats en funció del criteri d'homicidis i població empresonada.
> L'estat més pacífic és Noruega i vuit dels deu primers classificats tenen
> poblacions al voltant de deu milions d'habitants. The World Economic
> Forum's, que mesura els índexs de competitivitat, diu que cinc dels set
> estats mes competitius tenen poblacions al voltant dels deu milions de
> persones. En canvi, dels cinc estats més poblats del món, sols els Estats
> Units són rics, cosa que no es pot dir de Brasil, Xina, Índia i Indonèsia.
> Tradicionalment es considerava que el millor era ser un estat gran per
> dues raons: prosperitat i seguretat. Un gran estat, es deia, significa un
> gran mercat i més comerç i, per tant, més benestar i un gran estat es
> considerava que era més poderós i més difícil d'envair. Però en el món
> modern, aquestes raons ja no son vàlides o ho són molt menys, ja que la
> globalització ha obert els mercats de tot el món . Xina i Índia
> s'enriqueixen perquè tenen accés als mercats del món ric, no perquè
> tinguin un gran mercat interior. Les petites nacions poden comerciar amb
> tot el món amb èxit, només cal veure els casos de Singapur i Suïssa. Pel
> que fa a seguretat, Europa va apostar per la OTAN i estats petits com
> Bèlgica i Luxemburg basaven la seva seguretat en el paraigües de l'Oncle
> Sam. Ara bé, avui dia no és necessària una seguretat col·lectiva pels
> estats petits: Irlanda i Suïssa no són estats membres de la OTAN i no
> semblen tenir amenaces d'invasió. Els grans estats tenen l'instint
> expansionista que en el passat els va portar a construir imperis. Avui
> dia, envair i ocupar petits estats suposa un rebuig massiu, com molt bé
> saben els Estats Units arran dels casos d'Afganistan i l'Iraq.
>
> Les petites nacions, els petits estats, tendeixen a ser més homogenis i el
> cas dels estats escandinaus es demostra que donen atenció preferent, pel
> que fa a inversions, a la salut i l'educació, bases del desenvolupament
> humà. Declarar la independència és un bon negoci , com es veu en el cas
> dels estats bàltics, que abans formaven part de la Unió Soviètica. En el
> cas d'Estònia, la seva independència l'ha feta més atractiva pel sector
> turístic i per a les inversions. Així s'explica la sorprenent proliferació
> del nombre de noves nacions independents. El 1945, les Nacions Unides
> tenien 45 estats membres; el 1968, després del procés de descolonització,
> eren 126 i ara en són 192. Estem a l'edat dels estats petits.
>
> http://www.tribuna.cat/Cr%F2nica/Int...nancial_Times/
>
>

Mercedes-Benz S-klasa pripada najvisem razredu velikoserijskih automobila, a
glavnu konkurenciju ovom modelu cine BMW serije 7, Audi A8, VW Phaeton i
Jaguar XJ - type.

S ovim modelom, Mercedes nastoji kupcima ponuditi komfor na najvisoj razini,
a kako bi u tome uspio, ulozene su velike kolicine novaca, vremena i znanja
u razvoj tog modela. Trenutno je S-klasa tehnoloski najnapredniji automobil
na svijetu i samo ga BMW sa serijom 7 uspijeva pratiti u stopu. Ono cime se
S klasa posebno istice je sigurnosni sustav koji predvida neizbjezni sudar
(Pre-safe) te automobil dovodi u stanje najmanjeg rizika za ozljede putnika.
Takoder, tu je i napredni sustav infracrvenog radara koji u nocnoj voznji
povecava vidljivost prikazivanjem digitalne slike na zaslonu automobila i
time ukazuje na skrivene opasnosti na cesti

S ovim modelom, Mercedes nastoji kupcima ponuditi komfor na najvisoj razini,
a kako bi u tome uspio, ulozene su velike kolicine novaca, vremena i znanja
u razvoj tog modela. Trenutno je S-klasa tehnoloski najnapredniji automobil
na svijetu i samo ga BMW sa serijom 7 uspijeva pratiti u stopu. Ono cime se
S klasa posebno istice je sigurnosni sustav koji predvida neizbjezni sudar
(Pre-safe) te automobil dovodi u stanje najmanjeg rizika za ozljede putnika.
Takoder, tu je i napredni sustav infracrvenog radara koji u nocnoj voznji
povecava vidljivost prikazivanjem digitalne slike na zaslonu

S ovim modelom, Mercedes nastoji kupcima ponuditi komfor na najvisoj razini,
a kako bi u tome uspio, ulozene su velike kolicine novaca, vremena i znanja
u razvoj tog modela. Trenutno je S-klasa tehnoloski najnapredniji automobil
na svijetu i samo ga BMW sa serijom 7 uspijeva pratiti u stopu. Ono cime se
S klasa posebno istice je sigurnosni sustav koji predvida neizbjezni sudar
(Pre-safe) te automobil dovodi u stanje najmanjeg rizika za ozljede putnika.
Takoder, tu je i napredni sustav infracrvenog radara koji u nocnoj voznji
povecava vidljivost prikazivanjem digitalne slike na zaslonu automobila i
time ukazuje na skrivene opasnosti na cesti.



"Front Nacional" <catalonia-national***ya.com> escribió en el mensaje
news:fk3h5b$egr$1***news.ya.com...
> "Per a les nacions, el petit és bonic / For nations, small is beautiful",
> és el títol de l'article publicat al prestigiós diari britànic Financial
> Times el passat dia 4 i signat per l'articulista habitual Gideon Rachman,
> defensant la viabilitat i eficiència de les petites nacions que es doten
> d'estat propi. L'autor comença constatant que Europa s'està recomposant
> amb peces (estats) més petites i en els pròxims mesos n'apareixerà una
> nova en el mapa, Kosovo, un dels set estats sorgits de la descomposició de
> l'antiga Iugoslàvia. La Unió Soviètica va desfer-se donant naixement a
> quinze estats, i actualment a l'Europa occidental hi ha converses per
> dividir Bèlgica en dos, mentre un partit independentista ha arribat al
> poder a Escòcia. El trencament dels estats és com el de les parelles, els
> matrimonis, són coses que passen. I quan la formació d'un nou estat es fa
> pacíficament, és normal celebrar-ho. "Estem en l'era dels estats petits",
> diu Rachman.
>
> Si mirem la lliga del benestar nacional, veiem que dominen els estats
> petits, segons les dades del Fons Monetari Internacional que classifica
> els estats pel seu Producte Interior Brut (PIB) per càpita. En aquest
> rànquing se situen en els primers llocs quatre o cinc estats amb una
> població al voltant dels cinc milions de persones, excepte el cas dels
> Estats Units, que estan en quarta posició. Una altra classificació es la
> del The Global Peace Index , feta per Economist Intelligence Unit, que
> situa als estats en funció del criteri d'homicidis i població empresonada.
> L'estat més pacífic és Noruega i vuit dels deu primers classificats tenen
> poblacions al voltant de deu milions d'habitants. The World Economic
> Forum's, que mesura els índexs de competitivitat, diu que cinc dels set
> estats mes competitius tenen poblacions al voltant dels deu milions de
> persones. En canvi, dels cinc estats més poblats del món, sols els Estats
> Units són rics, cosa que no es pot dir de Brasil, Xina, Índia i Indonèsia.
> Tradicionalment es considerava que el millor era ser un estat gran per
> dues raons: prosperitat i seguretat. Un gran estat, es deia, significa un
> gran mercat i més comerç i, per tant, més benestar i un gran estat es
> considerava que era més poderós i més difícil d'envair. Però en el món
> modern, aquestes raons ja no son vàlides o ho són molt menys, ja que la
> globalització ha obert els mercats de tot el món . Xina i Índia
> s'enriqueixen perquè tenen accés als mercats del món ric, no perquè
> tinguin un gran mercat interior. Les petites nacions poden comerciar amb
> tot el món amb èxit, només cal veure els casos de Singapur i Suïssa. Pel
> que fa a seguretat, Europa va apostar per la OTAN i estats petits com
> Bèlgica i Luxemburg basaven la seva seguretat en el paraigües de l'Oncle
> Sam. Ara bé, avui dia no és necessària una seguretat col·lectiva pels
> estats petits: Irlanda i Suïssa no són estats membres de la OTAN i no
> semblen tenir amenaces d'invasió. Els grans estats tenen l'instint
> expansionista que en el passat els va portar a construir imperis. Avui
> dia, envair i ocupar petits estats suposa un rebuig massiu, com molt bé
> saben els Estats Units arran dels casos d'Afganistan i l'Iraq.
>
> Les petites nacions, els petits estats, tendeixen a ser més homogenis i el
> cas dels estats escandinaus es demostra que donen atenció preferent, pel
> que fa a inversions, a la salut i l'educació, bases del desenvolupament
> humà. Declarar la independència és un bon negoci , com es veu en el cas
> dels estats bàltics, que abans formaven part de la Unió Soviètica. En el
> cas d'Estònia, la seva independència l'ha feta més atractiva pel sector
> turístic i per a les inversions. Així s'explica la sorprenent proliferació
> del nombre de noves nacions independents. El 1945, les Nacions Unides
> tenien 45 estats membres; el 1968, després del procés de descolonització,
> eren 126 i ara en són 192. Estem a l'edat dels estats petits.
>
> http://www.tribuna.cat/Cr%F2nica/Int...nancial_Times/
>
>