Front Nacional wrote:
> Països Catalans: visualitzar el model d'Estat
> Quan es parla de "nació", dels Països Catalans , o del Principat de
> Catalunya, del País Valencià, de les Illes Balears i Pitiüses, sovint es
> barregen dos conceptes diferents de nació , el jurídic-polític i el
> cultural-antropològic, que certament sovint estan lligats o fins i tot
> coincideixen, però no necessàriament sempre ni totalment. Abans es tenia
> clar, es parlava de "valencians de nació catalana" fent visible que una cosa
> era el territori i l'altra la nació-cultura. "Valencià de nació catalana"
> era el mateix que "natural del regne de València, de cultura catalana" .
>
> Ara, en canvi, segons uns, la nació és el territori (per exemple, les Illes,
> el Principat o el País Valencià); i segons d'altres, la nació és la cultura
> i per tant són tots els territoris de cultura catalana. La conseqüència és
> evident, si cadascú anomena "nació" a una cosa diferent i en nega l'altra,
> serà difícil d'entendre's i gairebé impossible d'arribar a cap conclusió,
> seran temps i esforços perduts per a coses més útils. Gran part de
> l'esquizofrènia nacional que patim, a banda de la colonització espanyola i
> francesa, té el seu origen en aquest canvi del concepte de nació, de
> cultural a territorial-jurídic . Hem arribat a tal situació de confusió que
> les dues visions, la cultural i la històrica-jurídica (que curiosament són
> compatibles) protagonitzen una lluita absurda i estèril, i ens fan perdre un
> temps preciós que podríem dedicar a construir allò que precisament ens podrà
> satisfer a tots.
>
> Això ens ha de fer reaccionar i cercar solucions. Només hi ha dues sortides
> a aquest atzucac: o inventem nous noms per a diferenciar bé els conceptes, o
> directament tirem pel dret i optem pels fets consumats, independitzant-nos i
> creant sense més contemplacions un Estat a la nostra mida. La primera opció
> ja s'ha intentat, era molt més fàcil i menys compromès, però segurament un
> moment més adequat per a abordar aquesta qüestió seria més a prop ja del
> procés constituent. Però la segona via, la dels fets consumats, la d'un
> Estat a mida, encara no s'ha intentat i ja és hora que ens hi posem.
>
> L'única alternativa a construir aquest Estat català és l'espanyolització i
> francesització totals, és a dir, la desaparició total de la catalanitat,
> entesa com la manera catalana de viure, d'estructurar la societat,
> d'articular un Estat i de relacionar-se amb la resta del món. Hem de
> ficar-nos al cap d'una vegada per sempre que la solució és ben lluny
> d'Espanya o França: només passa per construir un Estat a la nostra mida, que
> es correspongui amb la visió de nosaltres mateixos i que, sobretot,
> satisfaci les nostres necessitats en tots els sentits. Anem a pams.
>
> La història i la consciència col·lectiva legitimen suficientment que cada
> territori sigui un subjecte polític, amb personalitat jurídica pròpia. Això
> esdevé element clau tant per al propi procés d'alliberament (plebiscits,
> eleccions, declaracions dels Parlaments, etc.) com per a l'articulació del
> nou Estat, de caire federal o confederal , una manera d'entendre i articular
> un Estat que ni espanyols ni francesos ni voldran ni podran entendre mai.
>
> I aquest substrat nacional-cultural que ens uneix, la mateixa manera
> d'entendre la vida, la mateixa concepció federal d'un Estat, el profund
> respecte a l'espai individual de les persones que ens caracteritza, la
> mateixa estructura socioeconòmica, un mateix teixit i problemàtiques
> socials, uns mateixos reptes relacionats amb la nova immigració, una mateixa
> geografia i problemes mediambientals, uns mateixos interessos geoestratègics
> en el tauler d'escacs mundial i europeu, unes mateixes necessitats
> legislatives generals que resolguin precisament tots aquests problemes
> similars, un mateix mercat cultural-lingüístic, una quantitat enorme de
> diners que Espanya ens roba a tots cada any., no cadascuna d'aquestes coses
> sinó TOTES en conjunt, són molt més que una simple justificació, són una
> motivació i encoratjament enormes per a formar un Estat propi i a la nostra
> mida, que funcioni de forma federal i de forma eficient, precisament com no
> funcionen ni funcionaran mai ni Espanya ni França, perquè repeteixo, ni en
> saben ni ho podran entendre mai a la vida. En canvi, s e nse anar més lluny
> els EUA, Canadà, Suïssa o Alemanya funcionen aproximadament així.
>
> Els dos conceptes de nació podran coexistir perfectament en aquest Estat
> federal o confederal, perquè aquesta és la forma que millor s'ajusta a la
> nostra realitat i l'única manera que es conservin totes dues visions: la
> combinació de les dues, una nació cultural en un Estat amb tres subjectes
> polítics. Cada dia extra que triguem a encetar aquest camí és un dia perdut
> per a tota la nostra gent, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. De
> nacions enterrades la història en va plena, i nosaltres no en volem ser una
> més. L'acció política ha de centrar-se en obrir aquest debat i divulgar
> sempre aquesta visió. Cal centrar les accions en fer conèixer massivament
> aquest model d'Estat i els seus beneficis, i començar ja a visualitzar-lo
> com a pas previ a la seva construcció, perquè allò que no s'imagina acaba no
> passant mai. Cal que els 12 milions d'habitants sàpiguen que tenim a l'abast
> de la mà construir un Estat propi, fet per nosaltres i a la mida de les
> nostres necessitats.
>
> Avui és irresponsable ser encara un "encaixista" en qualsevol de les seves
> formes. Voler seguir a Espanya o França significa ser còmplice de la
> conversió del país en una bruta platja de Madrid o en una assolellada
> residència geriàtrica europea, del robatori del 10% anual del PIB (54 MEUR
> diaris) i del patètic futur que espera els nostres fills. El que a Espanya o
> França és un "no" continu esdevindria justament l'eix prioritari de la
> política d'aquest nou Estat: infraestructures essencials (TGV per tot l'eix
> mediterrani, aeroports internacionals dignes i una moderna xarxa ferroviària
> per tot el país), la reforma a fons de l'administració, la sanitat i
> l'ensenyament, la integració real dels nous immigrants, la transformació
> econòmica cap a la tecnologia punta i el turisme de qualitat, el reequilibri
> demogràfic i econòmic del territori, el desenvolupament i exportació de la
> cultura catalana, les relacions internacionals en igualtat de condicions amb
> la resta del món, etc. Qui estigui disposat a renunciar-hi, que llenci la
> primera pedra. Alguns ja treballem per a aconseguir-ho, i no ens aturarem.
>
> Juan Manuel Rodríguez
> Conseller de Catalunya Acció
>
> http://www.catalunyaaccio.org/elnord...006/06/39.html
>
>


Passas que se han de dur:

1. Separar Girona de la autonomia catalana o dependentia de
Barcelona, concedint-li una altra autonomia.

Mirar mapa a http://es.geocities.com/espanuelo3/rossellon.jpg


2.- Dissenyar de nou las provintias, en lloc de provintias seràn
nations.

Mirar mapa a http://es.geocities.com/espanuelo3/catalans.jpg


3. Recomenar a la autonomia de Aragon que se desfaci dels territoris
castellans i se li torni els seus territoris segons la frontera lineal
entre Castella i Aragón (aproximadament meridian 1º19'W)

4. Recomenar a la autonomia de Valentia que reclami els territoris
occidentals ocupads per els estrangers de la corona de Castella, el
matex meridian 1º19'W, denuntiant el tractad de Almizra (1244) sobre el
robatori de territoris valentians per part de Castella.

Mirar mapa a http://es.geocities.com/espanuelo3/valentians.jpg

5. Reclamar a França els territoris que li pertocan i denuntiar el
incumpliment del tractad de Corbeil (1258) per part de França i
posteriorment Castella i establir la frontera natural exactament an el
paral·lel 43º12'N.

6. La independentia se ha de initiar per las nations, ès convenient
que la nation o nova provintia de Barcelona sigui la darrera.




--


================================================== ===========

"There are another worlds, but they are in this one" (Eluard)

There are five worlds, but they are in this one"
First world: between parallels 36 to 54 degrees.
Second world: between parallels 54 to 72 degrees.
Third world: between parallels 18 to 36 degrees.
Forth world: between 72 to 90 degrees.
Fifth world: between 0 a 18 degrees.

"Mal nommer les choses, c'est ajouter aux malheurs du monde" (Camus)
================================================== =================
http://es.geocities.com/espanuelo3

Bajo lo efectos de un buen ácido, vale. Pero en la vida real.

Bajo lo efectos de un buen ácido, vale. Pero en la vida real.