Països Catalans: visualitzar el model d'Estat
Quan es parla de "nació", dels Països Catalans , o del Principat de
Catalunya, del País Valencià, de les Illes Balears i Pitiüses, sovint es
barregen dos conceptes diferents de nació , el jurídic-polític i el
cultural-antropològic, que certament sovint estan lligats o fins i tot
coincideixen, però no necessàriament sempre ni totalment. Abans es tenia
clar, es parlava de "valencians de nació catalana" fent visible que una cosa
era el territori i l'altra la nació-cultura. "Valencià de nació catalana"
era el mateix que "natural del regne de València, de cultura catalana" .

Ara, en canvi, segons uns, la nació és el territori (per exemple, les Illes,
el Principat o el País Valencià); i segons d'altres, la nació és la cultura
i per tant són tots els territoris de cultura catalana. La conseqüència és
evident, si cadascú anomena "nació" a una cosa diferent i en nega l'altra,
serà difícil d'entendre's i gairebé impossible d'arribar a cap conclusió,
seran temps i esforços perduts per a coses més útils. Gran part de
l'esquizofrènia nacional que patim, a banda de la colonització espanyola i
francesa, té el seu origen en aquest canvi del concepte de nació, de
cultural a territorial-jurídic . Hem arribat a tal situació de confusió que
les dues visions, la cultural i la històrica-jurídica (que curiosament són
compatibles) protagonitzen una lluita absurda i estèril, i ens fan perdre un
temps preciós que podríem dedicar a construir allò que precisament ens podrà
satisfer a tots.

Això ens ha de fer reaccionar i cercar solucions. Només hi ha dues sortides
a aquest atzucac: o inventem nous noms per a diferenciar bé els conceptes, o
directament tirem pel dret i optem pels fets consumats, independitzant-nos i
creant sense més contemplacions un Estat a la nostra mida. La primera opció
ja s'ha intentat, era molt més fàcil i menys compromès, però segurament un
moment més adequat per a abordar aquesta qüestió seria més a prop ja del
procés constituent. Però la segona via, la dels fets consumats, la d'un
Estat a mida, encara no s'ha intentat i ja és hora que ens hi posem.

L'única alternativa a construir aquest Estat català és l'espanyolització i
francesització totals, és a dir, la desaparició total de la catalanitat,
entesa com la manera catalana de viure, d'estructurar la societat,
d'articular un Estat i de relacionar-se amb la resta del món. Hem de
ficar-nos al cap d'una vegada per sempre que la solució és ben lluny
d'Espanya o França: només passa per construir un Estat a la nostra mida, que
es correspongui amb la visió de nosaltres mateixos i que, sobretot,
satisfaci les nostres necessitats en tots els sentits. Anem a pams.

La història i la consciència col·lectiva legitimen suficientment que cada
territori sigui un subjecte polític, amb personalitat jurídica pròpia. Això
esdevé element clau tant per al propi procés d'alliberament (plebiscits,
eleccions, declaracions dels Parlaments, etc.) com per a l'articulació del
nou Estat, de caire federal o confederal , una manera d'entendre i articular
un Estat que ni espanyols ni francesos ni voldran ni podran entendre mai.

I aquest substrat nacional-cultural que ens uneix, la mateixa manera
d'entendre la vida, la mateixa concepció federal d'un Estat, el profund
respecte a l'espai individual de les persones que ens caracteritza, la
mateixa estructura socioeconòmica, un mateix teixit i problemàtiques
socials, uns mateixos reptes relacionats amb la nova immigració, una mateixa
geografia i problemes mediambientals, uns mateixos interessos geoestratègics
en el tauler d'escacs mundial i europeu, unes mateixes necessitats
legislatives generals que resolguin precisament tots aquests problemes
similars, un mateix mercat cultural-lingüístic, una quantitat enorme de
diners que Espanya ens roba a tots cada any., no cadascuna d'aquestes coses
sinó TOTES en conjunt, són molt més que una simple justificació, són una
motivació i encoratjament enormes per a formar un Estat propi i a la nostra
mida, que funcioni de forma federal i de forma eficient, precisament com no
funcionen ni funcionaran mai ni Espanya ni França, perquè repeteixo, ni en
saben ni ho podran entendre mai a la vida. En canvi, s e nse anar més lluny
els EUA, Canadà, Suïssa o Alemanya funcionen aproximadament així.

Els dos conceptes de nació podran coexistir perfectament en aquest Estat
federal o confederal, perquè aquesta és la forma que millor s'ajusta a la
nostra realitat i l'única manera que es conservin totes dues visions: la
combinació de les dues, una nació cultural en un Estat amb tres subjectes
polítics. Cada dia extra que triguem a encetar aquest camí és un dia perdut
per a tota la nostra gent, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. De
nacions enterrades la història en va plena, i nosaltres no en volem ser una
més. L'acció política ha de centrar-se en obrir aquest debat i divulgar
sempre aquesta visió. Cal centrar les accions en fer conèixer massivament
aquest model d'Estat i els seus beneficis, i començar ja a visualitzar-lo
com a pas previ a la seva construcció, perquè allò que no s'imagina acaba no
passant mai. Cal que els 12 milions d'habitants sàpiguen que tenim a l'abast
de la mà construir un Estat propi, fet per nosaltres i a la mida de les
nostres necessitats.

Avui és irresponsable ser encara un "encaixista" en qualsevol de les seves
formes. Voler seguir a Espanya o França significa ser còmplice de la
conversió del país en una bruta platja de Madrid o en una assolellada
residència geriàtrica europea, del robatori del 10% anual del PIB (54 MEUR
diaris) i del patètic futur que espera els nostres fills. El que a Espanya o
França és un "no" continu esdevindria justament l'eix prioritari de la
política d'aquest nou Estat: infraestructures essencials (TGV per tot l'eix
mediterrani, aeroports internacionals dignes i una moderna xarxa ferroviària
per tot el país), la reforma a fons de l'administració, la sanitat i
l'ensenyament, la integració real dels nous immigrants, la transformació
econòmica cap a la tecnologia punta i el turisme de qualitat, el reequilibri
demogràfic i econòmic del territori, el desenvolupament i exportació de la
cultura catalana, les relacions internacionals en igualtat de condicions amb
la resta del món, etc. Qui estigui disposat a renunciar-hi, que llenci la
primera pedra. Alguns ja treballem per a aconseguir-ho, i no ens aturarem.

Juan Manuel Rodríguez
Conseller de Catalunya Acció

http://www.catalunyaaccio.org/elnord...006/06/39.html

"Front Nacional" <catalonia-national***ya.com> escribió en el mensaje
news:fk3q2o$p4s$1***news.ya.com...
> ... es parlava de "valencians de nació catalana" fent visible que una cosa
> era el territori i l'altra la nació-cultura. "Valencià de nació catalana"
> era el mateix que "natural del regne de València, de cultura catalana" .
>

---------------

¿Cultura catalana? I quina cosa és la cultura catalana? Quina diferència hi
ha entre la cultura catalana i la cultura portuguesa? Sense dubte, la més
gran és la manera de guisar el bacallà.

"Front Nacional" <catalonia-national***ya.com> escribió en el mensaje
news:fk3q2o$p4s$1***news.ya.com...
> ... es parlava de "valencians de nació catalana" fent visible que una cosa
> era el territori i l'altra la nació-cultura. "Valencià de nació catalana"
> era el mateix que "natural del regne de València, de cultura catalana" .
>

---------------

¿Cultura catalana? I quina cosa és la cultura catalana? Quina diferència hi
ha entre la cultura catalana i la cultura portuguesa? Sense dubte, la més
gran és la manera de guisar el bacallà.

Yo voto por la confederación de territorios adscritos a la hegemonía de las
Islas Baleares, con capital en Palma y teniendo delegados del gobierno en
Gerona, Lérida, Barcelona y Tarragona. El idioma oficial y normalizado será
el catalán que se habla en Mallorca (en adelante, mallorquín), multando a
todos los que no usen el artículo salat o los que digan got a un vaso o avi
en lugar de padrí, tanto en territorio de las Baleares como en sus colonias
del noreste de la península. Esta norma se aplicará también en cualquier
medio de difusión, sea televisivo, radiofónico o escrito. Se crearán
comisarios para multar a quienes no cumplan esa norma y se pedirá a los
hospitales que entreguen los historiales de los pacientes para determinar
que médicos escriben sin la "s" del salat. Se exigirá a todos los ciudadanos
del territorio que hoy se conoce como Cataluña el nivel "c" de mallorquín
para acceder a cualquier cargo público. Bueno, también a cualquier cargo
privado. Como contraprestación se erigirá una estatua a Pompeu i Fabra en la
plaza de cort.

Se creará el Instituto de la cultura Balear, con la sede en cualquier lugar
de la calle Palau Reial de Palma, con la finalidad de atraerse a los
artistas mas importantes de Gerona, Lerida, Tarragona y Barcelona a la
contribución de la exaltación de la causa Balear.

Se solicitará la devolución de los papeles de Salamanca a la ciudad de
Palma. Los documentos que afecten a las Baleares serán objeto de atención
preferente. El museo Dalí será trasladado a Soller y la Pedrera,
reconstruida en Cala Millor.

Se formarán las selecciones Baleares para lo cual no dudaremos en convocar a
los jugadores mas representativos de los territorios coloniales del noreste
de la península ibérica con tal de dar a conocer el hecho diferencial de las
Baleares por el mundo entero. Se permitirá que el Nou Camp continúe donde
está, pero ilustres jugadores catalanes (como todo el mundo sabe) como
Iniesta o Etoo pasarán a jugar con el Mallorca.

Todos los ciudadanos del territorio de ultramar serán llamados baleares. Se
abolirá el burro que aparece en muchos vehículos de las colonias siendo
sustituidos por el cerdo negro mallorquín. Se creará el DNI balear, donde la
foto y datos del ciudadano resaltarán por encima de una foto del Castillo de
Bellver.

Se implantará un sistema financiero propio, en el que las colonias
colaborarán con un 7 por ciento de su PIB para mantener la grandeza de la
capitalidad, de Palma, pero se hará creer al mundo entero que realmente es
el territorio colonial el que, contra nuestra voluntad, se lleva ese 7 por
ciento. Cualquier inconveniente, desastre o catástrofe que ocurra en el
territorio Balear será achacada a ese 7 por ciento que supuestamente se
llevará el territorio colonial. Con esta estratagema conseguiremos tener
ocupados a la oposición y satisfechos a los ciudadanos con nuestra gestión.

En todos los colegios de ultramar se enseñará obligatoriamente geografía e
historia de las Islas Baleares. En los libros de historia se eliminará
cualquier mención a Wifredo el velloso que quedará sustituido por Canamunt i
Canavall o por Cabrit i Bassa. La montaña mas alta del pais naciente será el
Puig Major, aunque en ultramar las haya mas altas. A partir de ese momento,
todas las menciones a la antigua "corona de Aragón" se sustituirán por
menciones al "Reyno de Mallorca y territorios catalanes dependientes o
aragoneses asociados". En los colegios se enseñará que la colonización del
noreste de la península por parte de honderos mallorquines tuvo lugar el el
siglo 2 antes de Cristo y desde entonces han pertenecido a las Baleares
hasta que los Reyes Católicos inventaron el inexistente término España.

Los escritores nacidos en territorio de Gerona, Barcelona, Tarragona y
Lérida serán progresivamente sustituidos en los libros de texto por
escritores genuinamente mallorquines.

Se dará prioridad para el empleo en hospitales a los médicos nacidos en las
islas, no importa si están cualificados o no o si hay personas mas
preparadas pertenecientes a otros territorios. El hablar y escribir
mallorquín correctamente es la única condición indispensable para tener
plaza de médico en un hospital público.

Será obligatorio que en todos los supermercados y ultramarinos de allende
los mares haya un buen stock de sobrasadas, ensaimadas, aceite de Soller y
vino de Binisalem. Se suprimirá por decreto la producción de productos que
puedan hacer la competencia a los mencionados.

Por último, se disolverán los Mossos d'Esquadra creando el nuevo cuerpo de
policía que será llamado "Els blavets de Lluc" y la televisión de las Islas
Baleares será de obligada recepción en todo el territorio nacional Balear,
teniendo la obligación de conectar con ella todas las televisiones del
territorio que ahora conocemos como Cataluña para emitir el parte a las 3 de
la tarde y las 9 de la noche.

Con esto conseguiremos unos Paises Balearicos mas homogéneos, basados en la
solidaridad y la comunión cultural y política para hacer una comunidad
Balear cada vez mas Una, Grande y Libre y para hacer frente de forma común a
las influencias de la maligna España.

He dicho.





"Front Nacional" <catalonia-national***ya.com> escribió en el mensaje
news:fk3q2o$p4s$1***news.ya.com...
> Països Catalans: >

Yo voto por la confederación de territorios adscritos a la hegemonía de las
Islas Baleares, con capital en Palma y teniendo delegados del gobierno en
Gerona, Lérida, Barcelona y Tarragona. El idioma oficial y normalizado será
el catalán que se habla en Mallorca (en adelante, mallorquín), multando a
todos los que no usen el artículo salat o los que digan got a un vaso o avi
en lugar de padrí, tanto en territorio de las Baleares como en sus colonias
del noreste de la península. Esta norma se aplicará también en cualquier
medio de difusión, sea televisivo, radiofónico o escrito. Se crearán
comisarios para multar a quienes no cumplan esa norma y se pedirá a los
hospitales que entreguen los historiales de los pacientes para determinar
que médicos escriben sin la "s" del salat. Se exigirá a todos los ciudadanos
del territorio que hoy se conoce como Cataluña el nivel "c" de mallorquín
para acceder a cualquier cargo público. Bueno, también a cualquier cargo
privado. Como contraprestación se erigirá una estatua a Pompeu i Fabra en la
plaza de cort.

Se creará el Instituto de la cultura Balear, con la sede en cualquier lugar
de la calle Palau Reial de Palma, con la finalidad de atraerse a los
artistas mas importantes de Gerona, Lerida, Tarragona y Barcelona a la
contribución de la exaltación de la causa Balear.

Se solicitará la devolución de los papeles de Salamanca a la ciudad de
Palma. Los documentos que afecten a las Baleares serán objeto de atención
preferente. El museo Dalí será trasladado a Soller y la Pedrera,
reconstruida en Cala Millor.

Se formarán las selecciones Baleares para lo cual no dudaremos en convocar a
los jugadores mas representativos de los territorios coloniales del noreste
de la península ibérica con tal de dar a conocer el hecho diferencial de las
Baleares por el mundo entero. Se permitirá que el Nou Camp continúe donde
está, pero ilustres jugadores catalanes (como todo el mundo sabe) como
Iniesta o Etoo pasarán a jugar con el Mallorca.

Todos los ciudadanos del territorio de ultramar serán llamados baleares. Se
abolirá el burro que aparece en muchos vehículos de las colonias siendo
sustituidos por el cerdo negro mallorquín. Se creará el DNI balear, donde la
foto y datos del ciudadano resaltarán por encima de una foto del Castillo de
Bellver.

Se implantará un sistema financiero propio, en el que las colonias
colaborarán con un 7 por ciento de su PIB para mantener la grandeza de la
capitalidad, de Palma, pero se hará creer al mundo entero que realmente es
el territorio colonial el que, contra nuestra voluntad, se lleva ese 7 por
ciento. Cualquier inconveniente, desastre o catástrofe que ocurra en el
territorio Balear será achacada a ese 7 por ciento que supuestamente se
llevará el territorio colonial. Con esta estratagema conseguiremos tener
ocupados a la oposición y satisfechos a los ciudadanos con nuestra gestión.

En todos los colegios de ultramar se enseñará obligatoriamente geografía e
historia de las Islas Baleares. En los libros de historia se eliminará
cualquier mención a Wifredo el velloso que quedará sustituido por Canamunt i
Canavall o por Cabrit i Bassa. La montaña mas alta del pais naciente será el
Puig Major, aunque en ultramar las haya mas altas. A partir de ese momento,
todas las menciones a la antigua "corona de Aragón" se sustituirán por
menciones al "Reyno de Mallorca y territorios catalanes dependientes o
aragoneses asociados". En los colegios se enseñará que la colonización del
noreste de la península por parte de honderos mallorquines tuvo lugar el el
siglo 2 antes de Cristo y desde entonces han pertenecido a las Baleares
hasta que los Reyes Católicos inventaron el inexistente término España.

Los escritores nacidos en territorio de Gerona, Barcelona, Tarragona y
Lérida serán progresivamente sustituidos en los libros de texto por
escritores genuinamente mallorquines.

Se dará prioridad para el empleo en hospitales a los médicos nacidos en las
islas, no importa si están cualificados o no o si hay personas mas
preparadas pertenecientes a otros territorios. El hablar y escribir
mallorquín correctamente es la única condición indispensable para tener
plaza de médico en un hospital público.

Será obligatorio que en todos los supermercados y ultramarinos de allende
los mares haya un buen stock de sobrasadas, ensaimadas, aceite de Soller y
vino de Binisalem. Se suprimirá por decreto la producción de productos que
puedan hacer la competencia a los mencionados.

Por último, se disolverán los Mossos d'Esquadra creando el nuevo cuerpo de
policía que será llamado "Els blavets de Lluc" y la televisión de las Islas
Baleares será de obligada recepción en todo el territorio nacional Balear,
teniendo la obligación de conectar con ella todas las televisiones del
territorio que ahora conocemos como Cataluña para emitir el parte a las 3 de
la tarde y las 9 de la noche.

Con esto conseguiremos unos Paises Balearicos mas homogéneos, basados en la
solidaridad y la comunión cultural y política para hacer una comunidad
Balear cada vez mas Una, Grande y Libre y para hacer frente de forma común a
las influencias de la maligna España.

He dicho.





"Front Nacional" <catalonia-national***ya.com> escribió en el mensaje
news:fk3q2o$p4s$1***news.ya.com...
> Països Catalans: >

Un catalan se encuentra una lampara con un genio dentro:
- Te concedo tres deseos.
- Que toda España, menos Cataluña, se hunda en el mar.
Hace el genio ZAS! y España desaparece bajo las aguas.
- El segundo?
- Que España, ahora toda desierta de gente, vuelva a emerger. Zas! Y emerge
sin una alma.
- El ultimo?
- Que se vuelva a hundir.
- Hombre, pero eso no es logico. Por que?
- Para que todos los immigrantes de Cataluña que han ido a ver que ha pasado
en su pueblo, les pille ahora a ellos.






"Front Nacional" <catalonia-national***ya.com> escribió en el mensaje
news:fk3q2o$p4s$1***news.ya.com...
> Països Catalans: visualitzar el model d'Estat
> Quan es parla de "nació", dels Països Catalans , o del Principat de
> Catalunya, del País Valencià, de les Illes Balears i Pitiüses, sovint es
> barregen dos conceptes diferents de nació , el jurídic-polític i el
> cultural-antropològic, que certament sovint estan lligats o fins i tot
> coincideixen, però no necessàriament sempre ni totalment. Abans es tenia
> clar, es parlava de "valencians de nació catalana" fent visible que una
cosa
> era el territori i l'altra la nació-cultura. "Valencià de nació catalana"
> era el mateix que "natural del regne de València, de cultura catalana" .
>
> Ara, en canvi, segons uns, la nació és el territori (per exemple, les
Illes,
> el Principat o el País Valencià); i segons d'altres, la nació és la
cultura
> i per tant són tots els territoris de cultura catalana. La conseqüència és
> evident, si cadascú anomena "nació" a una cosa diferent i en nega l'altra,
> serà difícil d'entendre's i gairebé impossible d'arribar a cap conclusió,
> seran temps i esforços perduts per a coses més útils. Gran part de
> l'esquizofrènia nacional que patim, a banda de la colonització espanyola i
> francesa, té el seu origen en aquest canvi del concepte de nació, de
> cultural a territorial-jurídic . Hem arribat a tal situació de confusió
que
> les dues visions, la cultural i la històrica-jurídica (que curiosament són
> compatibles) protagonitzen una lluita absurda i estèril, i ens fan perdre
un
> temps preciós que podríem dedicar a construir allò que precisament ens
podrà
> satisfer a tots.
>
> Això ens ha de fer reaccionar i cercar solucions. Només hi ha dues
sortides
> a aquest atzucac: o inventem nous noms per a diferenciar bé els conceptes,
o
> directament tirem pel dret i optem pels fets consumats, independitzant-nos
i
> creant sense més contemplacions un Estat a la nostra mida. La primera
opció
> ja s'ha intentat, era molt més fàcil i menys compromès, però segurament un
> moment més adequat per a abordar aquesta qüestió seria més a prop ja del
> procés constituent. Però la segona via, la dels fets consumats, la d'un
> Estat a mida, encara no s'ha intentat i ja és hora que ens hi posem.
>
> L'única alternativa a construir aquest Estat català és l'espanyolització i
> francesització totals, és a dir, la desaparició total de la catalanitat,
> entesa com la manera catalana de viure, d'estructurar la societat,
> d'articular un Estat i de relacionar-se amb la resta del món. Hem de
> ficar-nos al cap d'una vegada per sempre que la solució és ben lluny
> d'Espanya o França: només passa per construir un Estat a la nostra mida,
que
> es correspongui amb la visió de nosaltres mateixos i que, sobretot,
> satisfaci les nostres necessitats en tots els sentits. Anem a pams.
>
> La història i la consciència col·lectiva legitimen suficientment que cada
> territori sigui un subjecte polític, amb personalitat jurídica pròpia.
Això
> esdevé element clau tant per al propi procés d'alliberament (plebiscits,
> eleccions, declaracions dels Parlaments, etc.) com per a l'articulació del
> nou Estat, de caire federal o confederal , una manera d'entendre i
articular
> un Estat que ni espanyols ni francesos ni voldran ni podran entendre mai.
>
> I aquest substrat nacional-cultural que ens uneix, la mateixa manera
> d'entendre la vida, la mateixa concepció federal d'un Estat, el profund
> respecte a l'espai individual de les persones que ens caracteritza, la
> mateixa estructura socioeconòmica, un mateix teixit i problemàtiques
> socials, uns mateixos reptes relacionats amb la nova immigració, una
mateixa
> geografia i problemes mediambientals, uns mateixos interessos
geoestratègics
> en el tauler d'escacs mundial i europeu, unes mateixes necessitats
> legislatives generals que resolguin precisament tots aquests problemes
> similars, un mateix mercat cultural-lingüístic, una quantitat enorme de
> diners que Espanya ens roba a tots cada any., no cadascuna d'aquestes
coses
> sinó TOTES en conjunt, són molt més que una simple justificació, són una
> motivació i encoratjament enormes per a formar un Estat propi i a la
nostra
> mida, que funcioni de forma federal i de forma eficient, precisament com
no
> funcionen ni funcionaran mai ni Espanya ni França, perquè repeteixo, ni en
> saben ni ho podran entendre mai a la vida. En canvi, s e nse anar més
lluny
> els EUA, Canadà, Suïssa o Alemanya funcionen aproximadament així.
>
> Els dos conceptes de nació podran coexistir perfectament en aquest Estat
> federal o confederal, perquè aquesta és la forma que millor s'ajusta a la
> nostra realitat i l'única manera que es conservin totes dues visions: la
> combinació de les dues, una nació cultural en un Estat amb tres subjectes
> polítics. Cada dia extra que triguem a encetar aquest camí és un dia
perdut
> per a tota la nostra gent, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. De
> nacions enterrades la història en va plena, i nosaltres no en volem ser
una
> més. L'acció política ha de centrar-se en obrir aquest debat i divulgar
> sempre aquesta visió. Cal centrar les accions en fer conèixer massivament
> aquest model d'Estat i els seus beneficis, i començar ja a visualitzar-lo
> com a pas previ a la seva construcció, perquè allò que no s'imagina acaba
no
> passant mai. Cal que els 12 milions d'habitants sàpiguen que tenim a
l'abast
> de la mà construir un Estat propi, fet per nosaltres i a la mida de les
> nostres necessitats.
>
> Avui és irresponsable ser encara un "encaixista" en qualsevol de les seves
> formes. Voler seguir a Espanya o França significa ser còmplice de la
> conversió del país en una bruta platja de Madrid o en una assolellada
> residència geriàtrica europea, del robatori del 10% anual del PIB (54 MEUR
> diaris) i del patètic futur que espera els nostres fills. El que a Espanya
o
> França és un "no" continu esdevindria justament l'eix prioritari de la
> política d'aquest nou Estat: infraestructures essencials (TGV per tot
l'eix
> mediterrani, aeroports internacionals dignes i una moderna xarxa
ferroviària
> per tot el país), la reforma a fons de l'administració, la sanitat i
> l'ensenyament, la integració real dels nous immigrants, la transformació
> econòmica cap a la tecnologia punta i el turisme de qualitat, el
reequilibri
> demogràfic i econòmic del territori, el desenvolupament i exportació de la
> cultura catalana, les relacions internacionals en igualtat de condicions
amb
> la resta del món, etc. Qui estigui disposat a renunciar-hi, que llenci la
> primera pedra. Alguns ja treballem per a aconseguir-ho, i no ens aturarem.
>
> Juan Manuel Rodríguez
> Conseller de Catalunya Acció
>
> http://www.catalunyaaccio.org/elnord...006/06/39.html
>
>

Un catalan se encuentra una lampara con un genio dentro:
- Te concedo tres deseos.
- Que toda España, menos Cataluña, se hunda en el mar.
Hace el genio ZAS! y España desaparece bajo las aguas.
- El segundo?
- Que España, ahora toda desierta de gente, vuelva a emerger. Zas! Y emerge
sin una alma.
- El ultimo?
- Que se vuelva a hundir.
- Hombre, pero eso no es logico. Por que?
- Para que todos los immigrantes de Cataluña que han ido a ver que ha pasado
en su pueblo, les pille ahora a ellos.






"Front Nacional" <catalonia-national***ya.com> escribió en el mensaje
news:fk3q2o$p4s$1***news.ya.com...
> Països Catalans: visualitzar el model d'Estat
> Quan es parla de "nació", dels Països Catalans , o del Principat de
> Catalunya, del País Valencià, de les Illes Balears i Pitiüses, sovint es
> barregen dos conceptes diferents de nació , el jurídic-polític i el
> cultural-antropològic, que certament sovint estan lligats o fins i tot
> coincideixen, però no necessàriament sempre ni totalment. Abans es tenia
> clar, es parlava de "valencians de nació catalana" fent visible que una
cosa
> era el territori i l'altra la nació-cultura. "Valencià de nació catalana"
> era el mateix que "natural del regne de València, de cultura catalana" .
>
> Ara, en canvi, segons uns, la nació és el territori (per exemple, les
Illes,
> el Principat o el País Valencià); i segons d'altres, la nació és la
cultura
> i per tant són tots els territoris de cultura catalana. La conseqüència és
> evident, si cadascú anomena "nació" a una cosa diferent i en nega l'altra,
> serà difícil d'entendre's i gairebé impossible d'arribar a cap conclusió,
> seran temps i esforços perduts per a coses més útils. Gran part de
> l'esquizofrènia nacional que patim, a banda de la colonització espanyola i
> francesa, té el seu origen en aquest canvi del concepte de nació, de
> cultural a territorial-jurídic . Hem arribat a tal situació de confusió
que
> les dues visions, la cultural i la històrica-jurídica (que curiosament són
> compatibles) protagonitzen una lluita absurda i estèril, i ens fan perdre
un
> temps preciós que podríem dedicar a construir allò que precisament ens
podrà
> satisfer a tots.
>
> Això ens ha de fer reaccionar i cercar solucions. Només hi ha dues
sortides
> a aquest atzucac: o inventem nous noms per a diferenciar bé els conceptes,
o
> directament tirem pel dret i optem pels fets consumats, independitzant-nos
i
> creant sense més contemplacions un Estat a la nostra mida. La primera
opció
> ja s'ha intentat, era molt més fàcil i menys compromès, però segurament un
> moment més adequat per a abordar aquesta qüestió seria més a prop ja del
> procés constituent. Però la segona via, la dels fets consumats, la d'un
> Estat a mida, encara no s'ha intentat i ja és hora que ens hi posem.
>
> L'única alternativa a construir aquest Estat català és l'espanyolització i
> francesització totals, és a dir, la desaparició total de la catalanitat,
> entesa com la manera catalana de viure, d'estructurar la societat,
> d'articular un Estat i de relacionar-se amb la resta del món. Hem de
> ficar-nos al cap d'una vegada per sempre que la solució és ben lluny
> d'Espanya o França: només passa per construir un Estat a la nostra mida,
que
> es correspongui amb la visió de nosaltres mateixos i que, sobretot,
> satisfaci les nostres necessitats en tots els sentits. Anem a pams.
>
> La història i la consciència col·lectiva legitimen suficientment que cada
> territori sigui un subjecte polític, amb personalitat jurídica pròpia.
Això
> esdevé element clau tant per al propi procés d'alliberament (plebiscits,
> eleccions, declaracions dels Parlaments, etc.) com per a l'articulació del
> nou Estat, de caire federal o confederal , una manera d'entendre i
articular
> un Estat que ni espanyols ni francesos ni voldran ni podran entendre mai.
>
> I aquest substrat nacional-cultural que ens uneix, la mateixa manera
> d'entendre la vida, la mateixa concepció federal d'un Estat, el profund
> respecte a l'espai individual de les persones que ens caracteritza, la
> mateixa estructura socioeconòmica, un mateix teixit i problemàtiques
> socials, uns mateixos reptes relacionats amb la nova immigració, una
mateixa
> geografia i problemes mediambientals, uns mateixos interessos
geoestratègics
> en el tauler d'escacs mundial i europeu, unes mateixes necessitats
> legislatives generals que resolguin precisament tots aquests problemes
> similars, un mateix mercat cultural-lingüístic, una quantitat enorme de
> diners que Espanya ens roba a tots cada any., no cadascuna d'aquestes
coses
> sinó TOTES en conjunt, són molt més que una simple justificació, són una
> motivació i encoratjament enormes per a formar un Estat propi i a la
nostra
> mida, que funcioni de forma federal i de forma eficient, precisament com
no
> funcionen ni funcionaran mai ni Espanya ni França, perquè repeteixo, ni en
> saben ni ho podran entendre mai a la vida. En canvi, s e nse anar més
lluny
> els EUA, Canadà, Suïssa o Alemanya funcionen aproximadament així.
>
> Els dos conceptes de nació podran coexistir perfectament en aquest Estat
> federal o confederal, perquè aquesta és la forma que millor s'ajusta a la
> nostra realitat i l'única manera que es conservin totes dues visions: la
> combinació de les dues, una nació cultural en un Estat amb tres subjectes
> polítics. Cada dia extra que triguem a encetar aquest camí és un dia
perdut
> per a tota la nostra gent, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. De
> nacions enterrades la història en va plena, i nosaltres no en volem ser
una
> més. L'acció política ha de centrar-se en obrir aquest debat i divulgar
> sempre aquesta visió. Cal centrar les accions en fer conèixer massivament
> aquest model d'Estat i els seus beneficis, i començar ja a visualitzar-lo
> com a pas previ a la seva construcció, perquè allò que no s'imagina acaba
no
> passant mai. Cal que els 12 milions d'habitants sàpiguen que tenim a
l'abast
> de la mà construir un Estat propi, fet per nosaltres i a la mida de les
> nostres necessitats.
>
> Avui és irresponsable ser encara un "encaixista" en qualsevol de les seves
> formes. Voler seguir a Espanya o França significa ser còmplice de la
> conversió del país en una bruta platja de Madrid o en una assolellada
> residència geriàtrica europea, del robatori del 10% anual del PIB (54 MEUR
> diaris) i del patètic futur que espera els nostres fills. El que a Espanya
o
> França és un "no" continu esdevindria justament l'eix prioritari de la
> política d'aquest nou Estat: infraestructures essencials (TGV per tot
l'eix
> mediterrani, aeroports internacionals dignes i una moderna xarxa
ferroviària
> per tot el país), la reforma a fons de l'administració, la sanitat i
> l'ensenyament, la integració real dels nous immigrants, la transformació
> econòmica cap a la tecnologia punta i el turisme de qualitat, el
reequilibri
> demogràfic i econòmic del territori, el desenvolupament i exportació de la
> cultura catalana, les relacions internacionals en igualtat de condicions
amb
> la resta del món, etc. Qui estigui disposat a renunciar-hi, que llenci la
> primera pedra. Alguns ja treballem per a aconseguir-ho, i no ens aturarem.
>
> Juan Manuel Rodríguez
> Conseller de Catalunya Acció
>
> http://www.catalunyaaccio.org/elnord...006/06/39.html
>
>

??


???? ???? ???? ???? ???? ???? ?? ??? ??? ????

???? ???? ???? ???? ???? ?????

?? ???? ???? ???? ??? ?? ????? ????? ???? ???????

????? ??? ??? ???? ???
??????? ??????? 10 ?????? 2007 ?? ??? ???? ??? ?? ????? .

????? ?????? ????? ???
???????? ?????? ?? ?? ????? ??????? 18 ?????? 2007 .

????? ??? ???? ??? ?????? ??????? ???
???????? ??????? 19 ?????? 2007.

???? ?????? ?? ??? ???? ????? ????? ?????? ????????? ???? ???? ?? ??????

???? ???? ?? ?????? ??? ???? ????? ???? ?????? .

??? ?????? ???? ??????? ???? ???????? ????????? ???????? ????????? ?? ?????
????? ???????? ???? ?????? ??????? ????? ?????? ???????. .

???? ????? ?????? ????? :




:: ???? (?????? - ?????? - ???? - ?????)::


"Front Nacional" <catalonia-national***ya.com> escribió en el mensaje
news:fk3q2o$p4s$1***news.ya.com...
> Països Catalans: visualitzar el model d'Estat
> Quan es parla de "nació", dels Països Catalans , o del Principat de
> Catalunya, del País Valencià, de les Illes Balears i Pitiüses, sovint es
> barregen dos conceptes diferents de nació , el jurídic-polític i el
> cultural-antropològic, que certament sovint estan lligats o fins i tot
> coincideixen, però no necessàriament sempre ni totalment. Abans es tenia
> clar, es parlava de "valencians de nació catalana" fent visible que una
> cosa era el territori i l'altra la nació-cultura. "Valencià de nació
> catalana" era el mateix que "natural del regne de València, de cultura
> catalana" .
>
> Ara, en canvi, segons uns, la nació és el territori (per exemple, les
> Illes, el Principat o el País Valencià); i segons d'altres, la nació és la
> cultura i per tant són tots els territoris de cultura catalana. La
> conseqüència és evident, si cadascú anomena "nació" a una cosa diferent i
> en nega l'altra, serà difícil d'entendre's i gairebé impossible d'arribar
> a cap conclusió, seran temps i esforços perduts per a coses més útils.
> Gran part de l'esquizofrènia nacional que patim, a banda de la
> colonització espanyola i francesa, té el seu origen en aquest canvi del
> concepte de nació, de cultural a territorial-jurídic . Hem arribat a tal
> situació de confusió que les dues visions, la cultural i la
> històrica-jurídica (que curiosament són compatibles) protagonitzen una
> lluita absurda i estèril, i ens fan perdre un temps preciós que podríem
> dedicar a construir allò que precisament ens podrà satisfer a tots.
>
> Això ens ha de fer reaccionar i cercar solucions. Només hi ha dues
> sortides a aquest atzucac: o inventem nous noms per a diferenciar bé els
> conceptes, o directament tirem pel dret i optem pels fets consumats,
> independitzant-nos i creant sense més contemplacions un Estat a la nostra
> mida. La primera opció ja s'ha intentat, era molt més fàcil i menys
> compromès, però segurament un moment més adequat per a abordar aquesta
> qüestió seria més a prop ja del procés constituent. Però la segona via, la
> dels fets consumats, la d'un Estat a mida, encara no s'ha intentat i ja és
> hora que ens hi posem.
>
> L'única alternativa a construir aquest Estat català és l'espanyolització i
> francesització totals, és a dir, la desaparició total de la catalanitat,
> entesa com la manera catalana de viure, d'estructurar la societat,
> d'articular un Estat i de relacionar-se amb la resta del món. Hem de
> ficar-nos al cap d'una vegada per sempre que la solució és ben lluny
> d'Espanya o França: només passa per construir un Estat a la nostra mida,
> que es correspongui amb la visió de nosaltres mateixos i que, sobretot,
> satisfaci les nostres necessitats en tots els sentits. Anem a pams.
>
> La història i la consciència col·lectiva legitimen suficientment que cada
> territori sigui un subjecte polític, amb personalitat jurídica pròpia.
> Això esdevé element clau tant per al propi procés d'alliberament
> (plebiscits, eleccions, declaracions dels Parlaments, etc.) com per a
> l'articulació del nou Estat, de caire federal o confederal , una manera
> d'entendre i articular un Estat que ni espanyols ni francesos ni voldran
> ni podran entendre mai.
>
> I aquest substrat nacional-cultural que ens uneix, la mateixa manera
> d'entendre la vida, la mateixa concepció federal d'un Estat, el profund
> respecte a l'espai individual de les persones que ens caracteritza, la
> mateixa estructura socioeconòmica, un mateix teixit i problemàtiques
> socials, uns mateixos reptes relacionats amb la nova immigració, una
> mateixa geografia i problemes mediambientals, uns mateixos interessos
> geoestratègics en el tauler d'escacs mundial i europeu, unes mateixes
> necessitats legislatives generals que resolguin precisament tots aquests
> problemes similars, un mateix mercat cultural-lingüístic, una quantitat
> enorme de diners que Espanya ens roba a tots cada any., no cadascuna
> d'aquestes coses sinó TOTES en conjunt, són molt més que una simple
> justificació, són una motivació i encoratjament enormes per a formar un
> Estat propi i a la nostra mida, que funcioni de forma federal i de forma
> eficient, precisament com no funcionen ni funcionaran mai ni Espanya ni
> França, perquè repeteixo, ni en saben ni ho podran entendre mai a la vida.
> En canvi, s e nse anar més lluny els EUA, Canadà, Suïssa o Alemanya
> funcionen aproximadament així.
>
> Els dos conceptes de nació podran coexistir perfectament en aquest Estat
> federal o confederal, perquè aquesta és la forma que millor s'ajusta a la
> nostra realitat i l'única manera que es conservin totes dues visions: la
> combinació de les dues, una nació cultural en un Estat amb tres subjectes
> polítics. Cada dia extra que triguem a encetar aquest camí és un dia
> perdut per a tota la nostra gent, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.
> De nacions enterrades la història en va plena, i nosaltres no en volem ser
> una més. L'acció política ha de centrar-se en obrir aquest debat i
> divulgar sempre aquesta visió. Cal centrar les accions en fer conèixer
> massivament aquest model d'Estat i els seus beneficis, i començar ja a
> visualitzar-lo com a pas previ a la seva construcció, perquè allò que no
> s'imagina acaba no passant mai. Cal que els 12 milions d'habitants
> sàpiguen que tenim a l'abast de la mà construir un Estat propi, fet per
> nosaltres i a la mida de les nostres necessitats.
>
> Avui és irresponsable ser encara un "encaixista" en qualsevol de les seves
> formes. Voler seguir a Espanya o França significa ser còmplice de la
> conversió del país en una bruta platja de Madrid o en una assolellada
> residència geriàtrica europea, del robatori del 10% anual del PIB (54 MEUR
> diaris) i del patètic futur que espera els nostres fills. El que a Espanya
> o França és un "no" continu esdevindria justament l'eix prioritari de la
> política d'aquest nou Estat: infraestructures essencials (TGV per tot
> l'eix mediterrani, aeroports internacionals dignes i una moderna xarxa
> ferroviària per tot el país), la reforma a fons de l'administració, la
> sanitat i l'ensenyament, la integració real dels nous immigrants, la
> transformació econòmica cap a la tecnologia punta i el turisme de
> qualitat, el reequilibri demogràfic i econòmic del territori, el
> desenvolupament i exportació de la cultura catalana, les relacions
> internacionals en igualtat de condicions amb la resta del món, etc. Qui
> estigui disposat a renunciar-hi, que llenci la primera pedra. Alguns ja
> treballem per a aconseguir-ho, i no ens aturarem.
>
> Juan Manuel Rodríguez
> Conseller de Catalunya Acció
>
> http://www.catalunyaaccio.org/elnord...006/06/39.html
>
>

??


???? ???? ???? ???? ???? ???? ?? ??? ??? ????

???? ???? ???? ???? ???? ?????

?? ???? ???? ???? ??? ?? ????? ????? ???? ???????

????? ??? ??? ???? ???
??????? ??????? 10 ?????? 2007 ?? ??? ???? ??? ?? ????? .

????? ?????? ????? ???
???????? ?????? ?? ?? ????? ??????? 18 ?????? 2007 .

????? ??? ???? ??? ?????? ??????? ???
???????? ??????? 19 ?????? 2007.

???? ?????? ?? ??? ???? ????? ????? ?????? ????????? ???? ???? ?? ??????

???? ???? ?? ?????? ??? ???? ????? ???? ?????? .

??? ?????? ???? ??????? ???? ???????? ????????? ???????? ????????? ?? ?????
????? ???????? ???? ?????? ??????? ????? ?????? ???????. .

???? ????? ?????? ????? :




:: ???? (?????? - ?????? - ???? - ?????)::


"Front Nacional" <catalonia-national***ya.com> escribió en el mensaje
news:fk3q2o$p4s$1***news.ya.com...
> Països Catalans: visualitzar el model d'Estat
> Quan es parla de "nació", dels Països Catalans , o del Principat de
> Catalunya, del País Valencià, de les Illes Balears i Pitiüses, sovint es
> barregen dos conceptes diferents de nació , el jurídic-polític i el
> cultural-antropològic, que certament sovint estan lligats o fins i tot
> coincideixen, però no necessàriament sempre ni totalment. Abans es tenia
> clar, es parlava de "valencians de nació catalana" fent visible que una
> cosa era el territori i l'altra la nació-cultura. "Valencià de nació
> catalana" era el mateix que "natural del regne de València, de cultura
> catalana" .
>
> Ara, en canvi, segons uns, la nació és el territori (per exemple, les
> Illes, el Principat o el País Valencià); i segons d'altres, la nació és la
> cultura i per tant són tots els territoris de cultura catalana. La
> conseqüència és evident, si cadascú anomena "nació" a una cosa diferent i
> en nega l'altra, serà difícil d'entendre's i gairebé impossible d'arribar
> a cap conclusió, seran temps i esforços perduts per a coses més útils.
> Gran part de l'esquizofrènia nacional que patim, a banda de la
> colonització espanyola i francesa, té el seu origen en aquest canvi del
> concepte de nació, de cultural a territorial-jurídic . Hem arribat a tal
> situació de confusió que les dues visions, la cultural i la
> històrica-jurídica (que curiosament són compatibles) protagonitzen una
> lluita absurda i estèril, i ens fan perdre un temps preciós que podríem
> dedicar a construir allò que precisament ens podrà satisfer a tots.
>
> Això ens ha de fer reaccionar i cercar solucions. Només hi ha dues
> sortides a aquest atzucac: o inventem nous noms per a diferenciar bé els
> conceptes, o directament tirem pel dret i optem pels fets consumats,
> independitzant-nos i creant sense més contemplacions un Estat a la nostra
> mida. La primera opció ja s'ha intentat, era molt més fàcil i menys
> compromès, però segurament un moment més adequat per a abordar aquesta
> qüestió seria més a prop ja del procés constituent. Però la segona via, la
> dels fets consumats, la d'un Estat a mida, encara no s'ha intentat i ja és
> hora que ens hi posem.
>
> L'única alternativa a construir aquest Estat català és l'espanyolització i
> francesització totals, és a dir, la desaparició total de la catalanitat,
> entesa com la manera catalana de viure, d'estructurar la societat,
> d'articular un Estat i de relacionar-se amb la resta del món. Hem de
> ficar-nos al cap d'una vegada per sempre que la solució és ben lluny
> d'Espanya o França: només passa per construir un Estat a la nostra mida,
> que es correspongui amb la visió de nosaltres mateixos i que, sobretot,
> satisfaci les nostres necessitats en tots els sentits. Anem a pams.
>
> La història i la consciència col·lectiva legitimen suficientment que cada
> territori sigui un subjecte polític, amb personalitat jurídica pròpia.
> Això esdevé element clau tant per al propi procés d'alliberament
> (plebiscits, eleccions, declaracions dels Parlaments, etc.) com per a
> l'articulació del nou Estat, de caire federal o confederal , una manera
> d'entendre i articular un Estat que ni espanyols ni francesos ni voldran
> ni podran entendre mai.
>
> I aquest substrat nacional-cultural que ens uneix, la mateixa manera
> d'entendre la vida, la mateixa concepció federal d'un Estat, el profund
> respecte a l'espai individual de les persones que ens caracteritza, la
> mateixa estructura socioeconòmica, un mateix teixit i problemàtiques
> socials, uns mateixos reptes relacionats amb la nova immigració, una
> mateixa geografia i problemes mediambientals, uns mateixos interessos
> geoestratègics en el tauler d'escacs mundial i europeu, unes mateixes
> necessitats legislatives generals que resolguin precisament tots aquests
> problemes similars, un mateix mercat cultural-lingüístic, una quantitat
> enorme de diners que Espanya ens roba a tots cada any., no cadascuna
> d'aquestes coses sinó TOTES en conjunt, són molt més que una simple
> justificació, són una motivació i encoratjament enormes per a formar un
> Estat propi i a la nostra mida, que funcioni de forma federal i de forma
> eficient, precisament com no funcionen ni funcionaran mai ni Espanya ni
> França, perquè repeteixo, ni en saben ni ho podran entendre mai a la vida.
> En canvi, s e nse anar més lluny els EUA, Canadà, Suïssa o Alemanya
> funcionen aproximadament així.
>
> Els dos conceptes de nació podran coexistir perfectament en aquest Estat
> federal o confederal, perquè aquesta és la forma que millor s'ajusta a la
> nostra realitat i l'única manera que es conservin totes dues visions: la
> combinació de les dues, una nació cultural en un Estat amb tres subjectes
> polítics. Cada dia extra que triguem a encetar aquest camí és un dia
> perdut per a tota la nostra gent, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.
> De nacions enterrades la història en va plena, i nosaltres no en volem ser
> una més. L'acció política ha de centrar-se en obrir aquest debat i
> divulgar sempre aquesta visió. Cal centrar les accions en fer conèixer
> massivament aquest model d'Estat i els seus beneficis, i començar ja a
> visualitzar-lo com a pas previ a la seva construcció, perquè allò que no
> s'imagina acaba no passant mai. Cal que els 12 milions d'habitants
> sàpiguen que tenim a l'abast de la mà construir un Estat propi, fet per
> nosaltres i a la mida de les nostres necessitats.
>
> Avui és irresponsable ser encara un "encaixista" en qualsevol de les seves
> formes. Voler seguir a Espanya o França significa ser còmplice de la
> conversió del país en una bruta platja de Madrid o en una assolellada
> residència geriàtrica europea, del robatori del 10% anual del PIB (54 MEUR
> diaris) i del patètic futur que espera els nostres fills. El que a Espanya
> o França és un "no" continu esdevindria justament l'eix prioritari de la
> política d'aquest nou Estat: infraestructures essencials (TGV per tot
> l'eix mediterrani, aeroports internacionals dignes i una moderna xarxa
> ferroviària per tot el país), la reforma a fons de l'administració, la
> sanitat i l'ensenyament, la integració real dels nous immigrants, la
> transformació econòmica cap a la tecnologia punta i el turisme de
> qualitat, el reequilibri demogràfic i econòmic del territori, el
> desenvolupament i exportació de la cultura catalana, les relacions
> internacionals en igualtat de condicions amb la resta del món, etc. Qui
> estigui disposat a renunciar-hi, que llenci la primera pedra. Alguns ja
> treballem per a aconseguir-ho, i no ens aturarem.
>
> Juan Manuel Rodríguez
> Conseller de Catalunya Acció
>
> http://www.catalunyaaccio.org/elnord...006/06/39.html
>
>

Front Nacional wrote:
> Països Catalans: visualitzar el model d'Estat
> Quan es parla de "nació", dels Països Catalans , o del Principat de
> Catalunya, del País Valencià, de les Illes Balears i Pitiüses, sovint es
> barregen dos conceptes diferents de nació , el jurídic-polític i el
> cultural-antropològic, que certament sovint estan lligats o fins i tot
> coincideixen, però no necessàriament sempre ni totalment. Abans es tenia
> clar, es parlava de "valencians de nació catalana" fent visible que una cosa
> era el territori i l'altra la nació-cultura. "Valencià de nació catalana"
> era el mateix que "natural del regne de València, de cultura catalana" .
>
> Ara, en canvi, segons uns, la nació és el territori (per exemple, les Illes,
> el Principat o el País Valencià); i segons d'altres, la nació és la cultura
> i per tant són tots els territoris de cultura catalana. La conseqüència és
> evident, si cadascú anomena "nació" a una cosa diferent i en nega l'altra,
> serà difícil d'entendre's i gairebé impossible d'arribar a cap conclusió,
> seran temps i esforços perduts per a coses més útils. Gran part de
> l'esquizofrènia nacional que patim, a banda de la colonització espanyola i
> francesa, té el seu origen en aquest canvi del concepte de nació, de
> cultural a territorial-jurídic . Hem arribat a tal situació de confusió que
> les dues visions, la cultural i la històrica-jurídica (que curiosament són
> compatibles) protagonitzen una lluita absurda i estèril, i ens fan perdre un
> temps preciós que podríem dedicar a construir allò que precisament ens podrà
> satisfer a tots.
>
> Això ens ha de fer reaccionar i cercar solucions. Només hi ha dues sortides
> a aquest atzucac: o inventem nous noms per a diferenciar bé els conceptes, o
> directament tirem pel dret i optem pels fets consumats, independitzant-nos i
> creant sense més contemplacions un Estat a la nostra mida. La primera opció
> ja s'ha intentat, era molt més fàcil i menys compromès, però segurament un
> moment més adequat per a abordar aquesta qüestió seria més a prop ja del
> procés constituent. Però la segona via, la dels fets consumats, la d'un
> Estat a mida, encara no s'ha intentat i ja és hora que ens hi posem.
>
> L'única alternativa a construir aquest Estat català és l'espanyolització i
> francesització totals, és a dir, la desaparició total de la catalanitat,
> entesa com la manera catalana de viure, d'estructurar la societat,
> d'articular un Estat i de relacionar-se amb la resta del món. Hem de
> ficar-nos al cap d'una vegada per sempre que la solució és ben lluny
> d'Espanya o França: només passa per construir un Estat a la nostra mida, que
> es correspongui amb la visió de nosaltres mateixos i que, sobretot,
> satisfaci les nostres necessitats en tots els sentits. Anem a pams.
>
> La història i la consciència col·lectiva legitimen suficientment que cada
> territori sigui un subjecte polític, amb personalitat jurídica pròpia. Això
> esdevé element clau tant per al propi procés d'alliberament (plebiscits,
> eleccions, declaracions dels Parlaments, etc.) com per a l'articulació del
> nou Estat, de caire federal o confederal , una manera d'entendre i articular
> un Estat que ni espanyols ni francesos ni voldran ni podran entendre mai.
>
> I aquest substrat nacional-cultural que ens uneix, la mateixa manera
> d'entendre la vida, la mateixa concepció federal d'un Estat, el profund
> respecte a l'espai individual de les persones que ens caracteritza, la
> mateixa estructura socioeconòmica, un mateix teixit i problemàtiques
> socials, uns mateixos reptes relacionats amb la nova immigració, una mateixa
> geografia i problemes mediambientals, uns mateixos interessos geoestratègics
> en el tauler d'escacs mundial i europeu, unes mateixes necessitats
> legislatives generals que resolguin precisament tots aquests problemes
> similars, un mateix mercat cultural-lingüístic, una quantitat enorme de
> diners que Espanya ens roba a tots cada any., no cadascuna d'aquestes coses
> sinó TOTES en conjunt, són molt més que una simple justificació, són una
> motivació i encoratjament enormes per a formar un Estat propi i a la nostra
> mida, que funcioni de forma federal i de forma eficient, precisament com no
> funcionen ni funcionaran mai ni Espanya ni França, perquè repeteixo, ni en
> saben ni ho podran entendre mai a la vida. En canvi, s e nse anar més lluny
> els EUA, Canadà, Suïssa o Alemanya funcionen aproximadament així.
>
> Els dos conceptes de nació podran coexistir perfectament en aquest Estat
> federal o confederal, perquè aquesta és la forma que millor s'ajusta a la
> nostra realitat i l'única manera que es conservin totes dues visions: la
> combinació de les dues, una nació cultural en un Estat amb tres subjectes
> polítics. Cada dia extra que triguem a encetar aquest camí és un dia perdut
> per a tota la nostra gent, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. De
> nacions enterrades la història en va plena, i nosaltres no en volem ser una
> més. L'acció política ha de centrar-se en obrir aquest debat i divulgar
> sempre aquesta visió. Cal centrar les accions en fer conèixer massivament
> aquest model d'Estat i els seus beneficis, i començar ja a visualitzar-lo
> com a pas previ a la seva construcció, perquè allò que no s'imagina acaba no
> passant mai. Cal que els 12 milions d'habitants sàpiguen que tenim a l'abast
> de la mà construir un Estat propi, fet per nosaltres i a la mida de les
> nostres necessitats.
>
> Avui és irresponsable ser encara un "encaixista" en qualsevol de les seves
> formes. Voler seguir a Espanya o França significa ser còmplice de la
> conversió del país en una bruta platja de Madrid o en una assolellada
> residència geriàtrica europea, del robatori del 10% anual del PIB (54 MEUR
> diaris) i del patètic futur que espera els nostres fills. El que a Espanya o
> França és un "no" continu esdevindria justament l'eix prioritari de la
> política d'aquest nou Estat: infraestructures essencials (TGV per tot l'eix
> mediterrani, aeroports internacionals dignes i una moderna xarxa ferroviària
> per tot el país), la reforma a fons de l'administració, la sanitat i
> l'ensenyament, la integració real dels nous immigrants, la transformació
> econòmica cap a la tecnologia punta i el turisme de qualitat, el reequilibri
> demogràfic i econòmic del territori, el desenvolupament i exportació de la
> cultura catalana, les relacions internacionals en igualtat de condicions amb
> la resta del món, etc. Qui estigui disposat a renunciar-hi, que llenci la
> primera pedra. Alguns ja treballem per a aconseguir-ho, i no ens aturarem.
>
> Juan Manuel Rodríguez
> Conseller de Catalunya Acció
>
> http://www.catalunyaaccio.org/elnord...006/06/39.html
>
>


Passas que se han de dur:

1. Separar Girona de la autonomia catalana o dependentia de
Barcelona, concedint-li una altra autonomia.

Mirar mapa a http://es.geocities.com/espanuelo3/rossellon.jpg


2.- Dissenyar de nou las provintias, en lloc de provintias seràn
nations.

Mirar mapa a http://es.geocities.com/espanuelo3/catalans.jpg


3. Recomenar a la autonomia de Aragon que se desfaci dels territoris
castellans i se li torni els seus territoris segons la frontera lineal
entre Castella i Aragón (aproximadament meridian 1º19'W)

4. Recomenar a la autonomia de Valentia que reclami els territoris
occidentals ocupads per els estrangers de la corona de Castella, el
matex meridian 1º19'W, denuntiant el tractad de Almizra (1244) sobre el
robatori de territoris valentians per part de Castella.

Mirar mapa a http://es.geocities.com/espanuelo3/valentians.jpg

5. Reclamar a França els territoris que li pertocan i denuntiar el
incumpliment del tractad de Corbeil (1258) per part de França i
posteriorment Castella i establir la frontera natural exactament an el
paral·lel 43º12'N.

6. La independentia se ha de initiar per las nations, ès convenient
que la nation o nova provintia de Barcelona sigui la darrera.




--


================================================== ===========

"There are another worlds, but they are in this one" (Eluard)

There are five worlds, but they are in this one"
First world: between parallels 36 to 54 degrees.
Second world: between parallels 54 to 72 degrees.
Third world: between parallels 18 to 36 degrees.
Forth world: between 72 to 90 degrees.
Fifth world: between 0 a 18 degrees.

"Mal nommer les choses, c'est ajouter aux malheurs du monde" (Camus)
================================================== =================
http://es.geocities.com/espanuelo3