"L´oficialitat del català: lleis, i no bones intencions"

JAUME FABREGA
Quan seran respectats els drets lingüístics dels catalanoparlants, tant des
de punt de vista del consum com nacional? És evident que això s'ha de fer
per imperatiu legal: exactament com fa la llengua espanyola (i qualsevol
altra llengua), en el cas ***esmentat, tant dins com fora del seu territori
propi. Es mafiós pretendre que l'etiquetatge en català -i també amb totes
les llengües que hom vulgui- no hagi de ser una obligació, tal com ho és pel
que fa al francès al Quebec, el ***neerlandès a Bèlgica o el francès a
Suïssa(per parlar de comunitats nacionals sense estat propi).


Di això, les meritòries campa***nyes sobre l´etiquetatge en català, em semblen
fruit d´ un volun***tarisme benintencionat, però molt poc eficaç. Jo mateix he
estat fundador d´ una d´aquestes plataformes (Mesa per la Llengua del Pla de
l´Estany,), col·laboro amb la CAL, sóc patró de Reeïxida, etc., però sempre
he cregut -i atesa també l´ experiència- que piquem sobre ferro amb una
massa de fang.
Sense l´oficialitat de la llengua -i oficial vol dir que el català ha de ser
llengua d´ estat, es digui aquest Espanya (o un altre nom) o Catalunya, no
hi ha res a fer-. Del contrari l´ eutanàsia està assegurada.
Així, en la darrera campanya d´una plataforma per la llengua per demanar
l´etiquetatge en català, utilitzen els següents elements recurrents:


1)L´existència d´ una llei de consum aprovada per la Generalitat. Aquesta
llei no es va complir en l´època de CiU ni en els dos governs del tripartit:
á a dir, el Govern de Catalunya ha mostrat una voluntat quasi zero de fer-la
complir, i encara ho farà menys, ara que ens hem de llevar la «crosta
nacionalista» i que els nens d´ Olot, a parer d´ altres dirigents del
PSC-PSOE, parlen malament el castellà, o que els d´ERC sembla que han confós
la cadira amb un reclinatori. I no cal dir que l´Estat - és a dir, el
conjunt de la crosta de funcionaris i el PSOE (històricament i actualment
contrari als drets de la llengua catalana)- ni el que, tímidament, diu la
constitució, compleixen. Això hauria de ser una llei estatal, i no
«regional», ja que les empreses, multinacionals, etc. -més poderoses que la
mateixa Generalitat- se´ n refoten. A més és un llei mal feta -sense poder
sancionador per voluntat socialista- i amb una grotesca imposició del català
(per voluntat convergent) als productes «regionals» o tradicionals quan
seria els que caldria que fossin etiquetats de forma multilingüe!).


2)La bona voluntat dels fabricants i empresaris. Em sembla un dels arguments
més inútilment perillosos: els empresaris no són germanetes de la caritat
lingüística, sinó que volen fer negoci. Etiqueten en portuguès, en
neerlandès, en grec (que necessita una altra plantilla), en finlandès, en
serbi, etc., i fins a 30 llengües (la major part amb menys parlants que el
català) però no en català: però, és clar, totes aquestes llengües tenen la
protecció d´ un estat, sigui o no multilingüe. Per aquest camí, doncs, no
aconseguirem pràcticament res, tot i que hem d´ aplaudir que empreses com
Damm, Moritz, algun súper, etc., utilitzin el català (i ja no ***pràcticament,
l´Area de Guissona, empresa ben catalana! Ni l´ utilitza Gallina Blanca, que
suposament, té un propietari que és un mecenes catalanista, malgrat que els
seus sobres de sopa, per exemple, estant etiquetatge en totes les llengües
d´ Europa i fins i tot en tres en un mateix sobre. Sense oblidar, a més, que
hi ha empreses a Espanya -també radicades a Catalunya- que realitzen una
política activa de discriminació del català i boicot als productes catalans,
com l´híper Carrefour.


La prova que per als industrials i empreses la llengua no és cap valor ni
ètic ni comercial, és que les ONG que, se suposa, haurien de ser sensibles a
aquesta qüestió, solen ser les més insensibles: és el cas d´ Intermón-Oxfam
(ONG d´origen català), gens solidària amb la causa catalana, ja que els seus
productes de «comerç just» són injustos amb la nostra llengua.


3)La percepció positiva del consumidor català pel que fa a l´eti***que***tatge
en la llengua pròpia. Aquest és l´argument més fal·laç de tots: quan anem a
comprar mirem el preu, la qualitat i la conveniència del producte, no la
llengua. Ens pot caure més o menys simpàtic a una minoria de catalans
sensibilitzats (que no arribaríem ni al 25%), però entre una rajola de
xocolata boníssima i més barata etiquetada en 4 llengües (sense el català) i
una que inclou el català, però més cara i no sabem si de qualitat
contrastada, jo triaré, racionalment, la primera.


4)Finalment, els dirigents d´aquesta plataforma manifesten que cada
cop -gràcies, se suposa, a aquestes campanyes benèfiques-, hi ha més ús del
català en l´etiquetatge, la retolació i la comunicació. És qüestió de veure
el got mig pel o mig buit, però, objectivament -i de forma exponencial-, el
got cada cop és més buit. Entre altres coses, perquè la retolació o la
comunicació (incloent-hi l´oral), com la RENFE, no és primer en català,
aquest sobra i contamina.
L´emigració en té alguna culpa? No, perquè es practica allò que és ambiental
i obligatori, que és l´espanyol, «lo normal», com diuen a Espanya. I encara
més: són els empresaris catalans els que tenen al·lèrgia al català. Així TV3
per Nadal feia propaganda d´ un botiga de productes cuinats japonesos, i
entrevistava la seva propietària, catalana: tota la retolació exterior i
interior (malgrat la lleia del 83) era en castellà. I no deixem la moda
japonesa: acabo de rebre el fullet de publicitat d´ un restaurant japonès
barceloní propietat d´ Ana Saura (el nom no és català, però si el cognom) i
també, contravenint amb tota alegria i «modernitat» (per aquesta mena de
gentussa el català fa pagès), tot és en la llengua de Franco i, naturalment,
Catalunya n´ es absent, a través de la paraula-fetitxe mediterráneo i de la
coenta modernor de la fusión: «Un japonés novedoso y distinto, ICHO.
Tradición nunca vista, fusión con el Mediterráneo. Tres carnes distintas:
Kobe beef (la vedella de Kobe parla anglès?, em pregunto), Ternera Toro
Bravo (sic) y Carne Roja de Galicia (ja ni respecten ni el nom oficial
gallec d´ aquesta IGP!). Per cert: escriure un carrer o microtopònim de
forma castellanitzada, no oficial -com fan en la publicitat d´ aquest
restaurant- a part de demostrar menyspreu i analfabetisme no hauria de ser
penat legalment?


Aquesta és la qüestió: el català -com totes les llengües- no necessita
beneficència, ni «amor» -com diuen alguns angèlics opinadors i polítics-
sinó lleis: simplement, que sigui oficial -amb totes les conseqüències- a
l´estat (o estats) on es parla. Tota la resta és fer volar coloms i
tranquil·litzar les consciències patriòtiques més o menys pusil·lànimes. I
amb això no vull dir que no calgui continuar lluitant, sigui amb campanyes,
amb l´esprai (per què no?), amb l´article o la paraula.


http://www.radiocatalunya.ca/5241/

On Jan 5, 12:16 am, "Front Nacional" <catalonia-natio...***ya.com>
wrote:
> "L´oficialitat del català: lleis, i no bones intencions"
>
> JAUME FABREGA
> ..........

Tu eres tal como decía el famoso poeta:

"Agneur tagorregodia arpoanedire"

On Jan 5, 12:16 am, "Front Nacional" <catalonia-natio...***ya.com>
wrote:
> "L´oficialitat del català: lleis, i no bones intencions"
>
> JAUME FABREGA
> ..........

Tu eres tal como decía el famoso poeta:

"Agneur tagorregodia arpoanedire"

"Front Nacional" <catalonia-national***ya.com> escribió en el mensaje
news:flmi0b$pr2$1***news.ya.com...
>
> Quan seran respectats els drets lingüístics dels catalanoparlants, tant
> des de punt de vista del consum com nacional?

--------------
Quan sigan respectats els dels gitanoparlants.

"Front Nacional" <catalonia-national***ya.com> escribió en el mensaje
news:flmi0b$pr2$1***news.ya.com...
>
> Quan seran respectats els drets lingüístics dels catalanoparlants, tant
> des de punt de vista del consum com nacional?

--------------
Quan sigan respectats els dels gitanoparlants.

Jesusita wrote:
> "Front Nacional" <catalonia-national***ya.com> escribió en el mensaje
> news:flmi0b$pr2$1***news.ya.com...
>
>>Quan seran respectats els drets lingüístics dels catalanoparlants, tant
>>des de punt de vista del consum com nacional?
>
>
> --------------
> Quan sigan respectats els dels gitanoparlants.
>

Han ganado la batalla de las leyes cambiándolas e interpretándolas a su
gusto. Ahora se quejan de que se pocos y débiles, nos ha jodido, como en
toda la historia y toda la vida, ¿y qué?
En favor de la debilidad del catalán hemos aceptado, a regañadientes eso
sí, que los letreros en Cataluña estan todos en catalán. Vale. Ya está.
La enseñanza se hace toda en catalán. Vale. Ya está. El catalán se
subvenciona y protege. Vale. Ya está. El catalán está en mejor situación
que en toda su historia desde hace siglos. Pero se siguen quejando. Un
consejo: al filtro y que hablen solos.

Jesusita wrote:
> "Front Nacional" <catalonia-national***ya.com> escribió en el mensaje
> news:flmi0b$pr2$1***news.ya.com...
>
>>Quan seran respectats els drets lingüístics dels catalanoparlants, tant
>>des de punt de vista del consum com nacional?
>
>
> --------------
> Quan sigan respectats els dels gitanoparlants.
>

Han ganado la batalla de las leyes cambiándolas e interpretándolas a su
gusto. Ahora se quejan de que se pocos y débiles, nos ha jodido, como en
toda la historia y toda la vida, ¿y qué?
En favor de la debilidad del catalán hemos aceptado, a regañadientes eso
sí, que los letreros en Cataluña estan todos en catalán. Vale. Ya está.
La enseñanza se hace toda en catalán. Vale. Ya está. El catalán se
subvenciona y protege. Vale. Ya está. El catalán está en mejor situación
que en toda su historia desde hace siglos. Pero se siguen quejando. Un
consejo: al filtro y que hablen solos.

Circa comparatiuorum constructionem nugis armati pugnant grammatici: multa
confinxit Priscianus; Scaliger multa frustra philosophatur; egregie tamen
ineptus est Valla, cuius studium fuit latinam linguam compedibus
constringere; hic reliquos grammaticorum dedit praecipites. Ex Prisciani
tamen libro 3, in principio, sic nos de comparatiuis praecipimus.

Comparatum nomen est quod unum uel plura sui uel alieni generis
superans dissoluitur in positiuum et aduerbium magis, ut Cicero fuit
eloquentior fratre; uberior Demosthene; Romanis facundior; caeteris
oratoribus prudentior; Graecis et romanis omnibus suauior; quo nemo uel
graecorum uel latinorum doctior.

Duo tamen hic sunt consideranda, quae non solum grammaticos, sed
peritos etiam latuerunt. Primum est: Comparatiua nullum casum regere; unde
sunt illa quae grammaticos conturbant: Similior sum patri quam matri;
Litteris quam moribus instructior; Nulli amnium claritate inferior; Maior
quam pro numero sonus; Celerius opinione hominum; Curtius, lib. 5: Maiorem
quam pro flatu sonum edebat. Alterum est: In comparatiuorum ablatiuis deesse
prae; uide ellipsim.

Nunc uero contra Vallam et eum sequutos comparatiua inter plura sui
generis habere locum luce clarius ostendam. Plinius, de tribus pyramidibus:
Tertia, inquit, maior praedictis, sed multo spectatior; Sallustius, de
tribus filiis: Te Iugurtha, qui aetate et sapientia prior es; Valerius
Maximus, de tribus Dionysiis: Tertium te importuniorem superioribus habere
caepimus; Apuleius, lib. 9: E tribus iunior; apud Horatium se comparat
Hypermestra reliquis sororibus, lib. 3 Od. 11: Ego, inquit, mollior illis;
Plinius, lib. 36. cap. 7, de generibus marmorum: Viride cunctis hilarius;
idem, lib. 36, cap. 9, de quadam naui: Omnibus quae unquam in mari uisae
sunt mirabiliorem; Valerius Maximus, lib. 4, cap. 3: Fabricius Lucinus
honoribus et auctoritate omni ciui temporibus suis maior, censu par
unicuique pauperrimus; idem, lib. 5, cap. 3: Neminem Lycurgo aut maiorem aut
utiliorem Lacedaemon genuit; Columella, lib. 6: Nonnunquam etiam in olea
unus ramus caeteris aliquando laetior est; Plinius lunior: Dies alibi, hic
nox nigrior et densior omnibus noctibus; Curtius, lib. 6: Mare Caspium
dulcius caeteris; Apuleius, lib. 2 Floridorum: Fuit Hippias e numero
sophistarum prior omnibus; Lactantius: Omnes Sybillae unum deum praedicant,
maxime tamen Erithraea, quae celebrior et nobilior inter caeteras habetur;
quem locum impudentissime damnat Valla, quum ipse, qui alios audacter
carpit, audeat dicere, cap. 8 de reciprocatione: Posterior, quae et quarta
est causa.

Sed ego te, licet immerentem, defendam, Valla. Cicero, 1 de nat. deor.:
Mundum rotundum esse uelint, quod ea forma ulla neget esse pulchriorem
Plato; ibidem: Elephanto belluarum nulla prudentior; ibidem: quae figura,
quae species humana potest esse pulchrior?; et paulo post: Forma quoque esse
pulcherrima debeat, nec esse humana ullam pulchriorem; et infra: Num etiam
est una omnium facies, nam si plures aliam esse alia pulchriorem necesse
est; ibidem: Itaque in illis selectis breuibusque sententiis haec prior
sententia est; idem, l de Orat.: Cumque illo nemo nec integrior esset in
ciuitate, neque sanctior; idem, Officiorum 1: Sed omnium societatum nulla
praestantior, nulla firmior quam caet.; idem, Oratore: Quis omnium doctior,
quis acutior, quis in rebus uel inueniendis uel iudicandis acrior
Aristotele?; idem, 2 0ff.: Rerum autem omnium nec aptius est quicquam ad
opes tuendas ac tenendas quam diligi; idem, citante Nonio: Omnium rerum ex
quibus aliquid adquiritur; idem, epist. 15, lib. 9: Nemo est illorum omnium
mihi te iucundior; Lentulus, in epist. Ciceronis: Idcirco naues
onerarias,quarum minor nulla erat duum millium amphorarum; Curtius, lib. 9:
In oculis duo maiora omnium nauigia submersa sunt; sed haec duo testimonia
reprehendunt imperiti; Plinius: Animalium fortiora quibus sanguis crassior;
Curtius, lib. 7: Cleander priores eorum intromitti iubet; Gellius, lib. 14,
cap. 7: Qui eorum prior alus esset; Pomponius Mela, de Danubio: Eorum qui in
nostrum mare decidunt tantum Nilo minor; idem, lib. 3 cap. 3: Syluarum
Hircinia ut maior aliis, ita et notior; Paulus Aemilius, in Trasibullo: Ne
que quisquam est uulneratus nisi qui prior impugnare uoluit.

Sed quando semel coepimus addamus et poetarum testimonia. Homerus,
Il.2: ??? ?????, ????? ???? ?????????, id est: Iupiter pater, non deorum
aliquis te perniciosior; Virgilius, 8 Aen.: Sed cunctis altior ibat
Anchises; Ouidius, 3 Met.: Nam doctior illis Ismenis Crocale; idem, 13:
Omnibus inferior, quas sustinet arduus aether; idem, in Leandro: Tanto
formosis formosior omnibus illa est; idem, 1 Met.: Sanctius bis animal
mentisque capacius altae; ibidem de zonis: Quinta est ardentior illis;
ibidem: Non illo melior quisquam uel amantior aequi uir fuit, aut illa
reuerentior ulla dearum; idem, 2 Met.: Quanto splendidior quam caetera
sidera fulget Lucifer, et quanto quam Lucifer aurea Phoebe, tanto uirginibus
praestantior omnibus Herse; Horatius, 4 Carm.: Caeteris maior tibi miles
impar; Plautus, Cap.: Non ego nunc parasitus sum, sed regum rex regalior;
idem, Sticho: Verum ex multis nequiorem nullum quam hic est; ibidem:
Conspicatus sum interim cercurum, quo ego me meliorem non uidisse censeo;
idem, Cas.: Te sene omnium senum neminem esse ignauiorem; Papinius Statius,
lib. 3: Cunctisque prior Cadmeius heros; idem, lib. 6: Prior omnibus Idas
prosilit; Martialis, lib. 11: Hic totus uolo rideat libellus et sit nequior
omnibus libellis.

Ex his tam multis haec uelim colligas primum comparatiuum inter plura
sui generis habere locum, atque adeo cum genitiuo plurali inter plura sui
uel alieni generis. Deinde errasse Priscianum, Diomedem, Donatum, Seruium et
Laurentium, qui comparatiuum prior de duobus dici tantum praeceperunt;
errasse etiam Laurentium et eum sequutos, quum inculcant comparatiuum inter
duo tantum regere genitiuum pluralem; nam hoc monstri simile est si dicas
genitiuum illum qui sit partitionis regi a comparatiuo; quum enim dicis
oculorum dexter est acutior, deest sinistro, nel quam sinister. Itaque
comparatio non fertur in genitiuum; imo uero deest ex numero, ut in Ellipsi.
Istorum error conuincitur, quum inter duo comparatiuum habet praepositionem
de uel ex; Caesar, 1 ciu.: Sed ex propositis consiliis duobus explicitius
uidebatur ad Ilerdam reuerti. Postremo ridiculam esse defensionem
Despauterii et Ascensii, quum defendunt Vallam dicentes in huiusmodi
sermone, Cicero est doctior Italis, deesse reliquis, uel caeteris; at Valla
non diceret: Medius digitus est caeteris maior; nam reprehendit Lactantium
de Sybillis dicentem: Quae celebrior et nobilior inter caeteras habetur. Nec
diceret Valla ad illud Ouidii, Quinta est ardentior illis, deesse caeteris.

Ex his igitur liquido constat non esse reprehendendas phrases illas in
Sacris Litteris: Maior discipulorum; Minor fratrum; et illud Pauli ad Cor.
1, cap. 13: Nunc manent fides, spes, charitas; tria haec; maior autem horum
est charitas. Hic ego non uideo, praecipue si graeca consulas, quo modo
melius hoc potuerit enuntiari; nam graeci non fere aliter loquuntur;
Matthaei cap. 13, de grano sinapis: ? ?????????? ??? ???? ?????? ?????????,
??? ?? ?? ?????? ?????? ??? ??????? ????, id est: Quod minus est omnibus
seminibus, quando autem excreuerit, maius est omnibus oleribus; eadem uerba
repetuntur Marci cap. 4; Sapient. 7: Omnibus mobilibus mobilior est
sapientia; item Sapient., cap. 10: Vt scirent omnium potentiorem esse
sapientiam; Daniel, cap. 9: Quod esset honorabilior omnium; Anacreon:
??????????? ?? ??????, id est: quod est omnium difficilius; et uulgatum
illud quod adducit Suidas ?????? ?? ???????? ????????? ????????, id est:
omnium hominum sapientior Socrates; celebris ad nostram doctrinam locus est
apud Horatium, lib. 3, od. 6: Aetas parentum peior auis tulit nos nequiores,
mox daturos progeniem uitiosiorem. Vides tria ex ordine comparatiua, non ut
grammatici docent post comparatiuum addendum superlatiuum. Item Martialis,
lib. 5, epigr. 2: Creta dedit magnum, maius dedit Africa nomen, nobilius
Germania; Cicero 6 Par.: Filiam quis habet pecunia opus est; duas, maiore;
plures, maiore etiam.

Illud insuper non fuit omittendum quod Scaliger et alii docti contra
Quintilianum uiderunt: comparatiuum nunquam sumi pro positiuo; sed debere
intelligi casum comparationis, ut sum paulo infirmior, supple solito nel
quam antea; Ocyus huc uenite omnes, supple dicto, ut et dicto citius tumida
aequora placat; neque uero assentior Varroni, si modo Varronis sunt quae
citant Seruius et Laurentius, lib. 1. cap. 12: Iuuenior, inquit, et senior
comparatiui sunt per diminutionem; senior, non satis senex; iunior, non
satis iuuenis, uel intra iuuenem, sicut pauperior, intra pauperem. Simile
quiddam ex Varrone citat Censorinus, de die natali, cap. 14: Vsque ad
sexagessimum annum, seniores uocitatos, quod tunc primum senescere corpus
incipiat; inde usque ad finem uitae uniuscuiusque quintum gradum factum, in
quo qui esset senex appellaretur, quod ea aetate corpus senio laboret;
Gellius, lib. 10, cap. 28: Eadem fere uidetur sentire; quibus oppono
Quintilianum, lib. 3 cap. 1, de Isocrate scribente<m>: Eo iam seniore,
octauum enim et octagessimum impleuit annum; Ouid., 2 Trist.: Sospite sic te
sit natus quoque sospes, et olim imperium regat hic cum seniore senex, id
est: filius senex cum patre seniore; Mart., lib. 6, in principio: Cui pater
aeternas post saecula tradat habenas, quique regat orbem cum seniore senex:
Virgilius, lib. 5: Assueti syluis comites seniores Acestae; idem: Aeui
maturus Acestes; et 2 Aen., de Priamo: senior; idem, de Charonte, lib 6: Iam
senior, sed cruda Deo uiridisque senectus, id est: magis quam senex, hoc
est, sene senior; Plinius, de apibus, lib. 11, cap. 10:. Seniores intus
operantur; Cicero, de amicitia: Tum etiam Cato loquutus, quo erat nemo fere
senior temporibus illis, nemo prudentior. Facio te certiorem non est facio
te certum; sed romanae urbanitatis causa, ne uiderent docere alios,
dicebant: faciam te certiorem, scilicet, quam tu es; sic maiores nostri; sic
plures horas, scilicet, quam unam; plus eo, dixit Terentius.

Particula quam non semper petit similem casum praecedenti, ut imperiti
docent. Nec enim dices: Vtor Cicerone, doctiore quam Sallustio; habeo uestem
Titii melioris quam Sempronii; sed addes aliud uerbum, ut dedi pecunias
Titio fideliori quam Sempronius est; Cicero, ad Quint.: Dixitque aperte se
munitiorem ad custodiendam uitam suam fore quam Africanus fuisset; Liuius,
lib. 26: Vt gloriari possis multo fortiorem quam ipse es uirum abs te
occisum; Valerius Maximus, lib, 3, cap. 2: Vt gloriari possis aliquando
uirum fortiorem, quam ipse es tuo iussu esse interremptum; Cicero, lib. 1 de
inu.: Si uicinus tuus meliorem equum habet quam tuus est; idem, ad Pompeium:
Vbi tibi multo maiori, quam Africanus fuit, me non multo minorem quam
Laelius facile et in re publica et in amicitia adiunctum esse patiare;
Plautus, Curc.: Meliorem quam ego sum suppono tibi; Cicero: Nihil tibi
concedo, quo studiosior eius sis quam ego sum. Itaque rectus rectum petit
cum quam expresso uel subintellecto uerbo, ut Cicero doctior est quam
Sallustius. Aliquando particula quam praecedente accusatiuo petit
accusatiuum; Ter.: Ego callidiorem hominem quam Parmenonem uidi neminem, ubi
aliud uerbum uidi supplendum est. Non enim ex ui et natura particulae quam
accipimus similem casum praecedenti, si uerbum subintellectum illum non
regat.




"Front Nacional" <catalonia-national***ya.com> escribió en el mensaje
news:flmi0b$pr2$1***news.ya.com...
>
> "L´oficialitat del català: lleis, i no bones intencions"
>
> JAUME FABREGA
> Quan seran respectats els drets lingüístics dels catalanoparlants, tant
> des de punt de vista del consum com nacional? És evident que això s'ha de
> fer per imperatiu legal: exactament com fa la llengua espanyola (i
> qualsevol altra llengua), en el cas ***esmentat, tant dins com fora del seu
> territori propi. Es mafiós pretendre que l'etiquetatge en català -i també
> amb totes les llengües que hom vulgui- no hagi de ser una obligació, tal
> com ho és pel que fa al francès al Quebec, el ***neerlandès a Bèlgica o el
> francès a Suïssa(per parlar de comunitats nacionals sense estat propi).
>
>
> Di això, les meritòries campa***nyes sobre l´etiquetatge en català, em
> semblen fruit d´ un volun***tarisme benintencionat, però molt poc eficaç. Jo
> mateix he estat fundador d´ una d´aquestes plataformes (Mesa per la
> Llengua del Pla de l´Estany,), col·laboro amb la CAL, sóc patró de
> Reeïxida, etc., però sempre he cregut -i atesa també l´ experiència- que
> piquem sobre ferro amb una massa de fang.
> Sense l´oficialitat de la llengua -i oficial vol dir que el català ha de
> ser llengua d´ estat, es digui aquest Espanya (o un altre nom) o
> Catalunya, no hi ha res a fer-. Del contrari l´ eutanàsia està assegurada.
> Així, en la darrera campanya d´una plataforma per la llengua per demanar
> l´etiquetatge en català, utilitzen els següents elements recurrents:
>
>
> 1)L´existència d´ una llei de consum aprovada per la Generalitat. Aquesta
> llei no es va complir en l´època de CiU ni en els dos governs del
> tripartit: á a dir, el Govern de Catalunya ha mostrat una voluntat quasi
> zero de fer-la complir, i encara ho farà menys, ara que ens hem de llevar
> la «crosta nacionalista» i que els nens d´ Olot, a parer d´ altres
> dirigents del PSC-PSOE, parlen malament el castellà, o que els d´ERC
> sembla que han confós la cadira amb un reclinatori. I no cal dir que
> l´Estat - és a dir, el conjunt de la crosta de funcionaris i el PSOE
> (històricament i actualment contrari als drets de la llengua catalana)- ni
> el que, tímidament, diu la constitució, compleixen. Això hauria de ser una
> llei estatal, i no «regional», ja que les empreses, multinacionals,
> etc. -més poderoses que la mateixa Generalitat- se´ n refoten. A més és un
> llei mal feta -sense poder sancionador per voluntat socialista- i amb una
> grotesca imposició del català (per voluntat convergent) als productes
> «regionals» o tradicionals quan seria els que caldria que fossin
> etiquetats de forma multilingüe!).
>
>
> 2)La bona voluntat dels fabricants i empresaris. Em sembla un dels
> arguments més inútilment perillosos: els empresaris no són germanetes de
> la caritat lingüística, sinó que volen fer negoci. Etiqueten en portuguès,
> en neerlandès, en grec (que necessita una altra plantilla), en finlandès,
> en serbi, etc., i fins a 30 llengües (la major part amb menys parlants que
> el català) però no en català: però, és clar, totes aquestes llengües tenen
> la protecció d´ un estat, sigui o no multilingüe. Per aquest camí, doncs,
> no aconseguirem pràcticament res, tot i que hem d´ aplaudir que empreses
> com Damm, Moritz, algun súper, etc., utilitzin el català (i ja
> no ***pràcticament, l´Area de Guissona, empresa ben catalana! Ni l´ utilitza
> Gallina Blanca, que suposament, té un propietari que és un mecenes
> catalanista, malgrat que els seus sobres de sopa, per exemple, estant
> etiquetatge en totes les llengües d´ Europa i fins i tot en tres en un
> mateix sobre. Sense oblidar, a més, que hi ha empreses a Espanya -també
> radicades a Catalunya- que realitzen una política activa de discriminació
> del català i boicot als productes catalans, com l´híper Carrefour.
>
>
> La prova que per als industrials i empreses la llengua no és cap valor ni
> ètic ni comercial, és que les ONG que, se suposa, haurien de ser sensibles
> a aquesta qüestió, solen ser les més insensibles: és el cas d´
> Intermón-Oxfam (ONG d´origen català), gens solidària amb la causa
> catalana, ja que els seus productes de «comerç just» són injustos amb la
> nostra llengua.
>
>
> 3)La percepció positiva del consumidor català pel que fa a l´eti***que***tatge
> en la llengua pròpia. Aquest és l´argument més fal·laç de tots: quan anem
> a comprar mirem el preu, la qualitat i la conveniència del producte, no la
> llengua. Ens pot caure més o menys simpàtic a una minoria de catalans
> sensibilitzats (que no arribaríem ni al 25%), però entre una rajola de
> xocolata boníssima i més barata etiquetada en 4 llengües (sense el català)
> i una que inclou el català, però més cara i no sabem si de qualitat
> contrastada, jo triaré, racionalment, la primera.
>
>
> 4)Finalment, els dirigents d´aquesta plataforma manifesten que cada
> cop -gràcies, se suposa, a aquestes campanyes benèfiques-, hi ha més ús
> del català en l´etiquetatge, la retolació i la comunicació. És qüestió de
> veure el got mig pel o mig buit, però, objectivament -i de forma
> exponencial-, el got cada cop és més buit. Entre altres coses, perquè la
> retolació o la comunicació (incloent-hi l´oral), com la RENFE, no és
> primer en català, aquest sobra i contamina.
> L´emigració en té alguna culpa? No, perquè es practica allò que és
> ambiental i obligatori, que és l´espanyol, «lo normal», com diuen a
> Espanya. I encara més: són els empresaris catalans els que tenen al·lèrgia
> al català. Així TV3 per Nadal feia propaganda d´ un botiga de productes
> cuinats japonesos, i entrevistava la seva propietària, catalana: tota la
> retolació exterior i interior (malgrat la lleia del 83) era en castellà. I
> no deixem la moda japonesa: acabo de rebre el fullet de publicitat d´ un
> restaurant japonès barceloní propietat d´ Ana Saura (el nom no és català,
> però si el cognom) i també, contravenint amb tota alegria i «modernitat»
> (per aquesta mena de gentussa el català fa pagès), tot és en la llengua de
> Franco i, naturalment, Catalunya n´ es absent, a través de la
> paraula-fetitxe mediterráneo i de la coenta modernor de la fusión: «Un
> japonés novedoso y distinto, ICHO. Tradición nunca vista, fusión con el
> Mediterráneo. Tres carnes distintas: Kobe beef (la vedella de Kobe parla
> anglès?, em pregunto), Ternera Toro Bravo (sic) y Carne Roja de Galicia
> (ja ni respecten ni el nom oficial gallec d´ aquesta IGP!). Per cert:
> escriure un carrer o microtopònim de forma castellanitzada, no
> oficial -com fan en la publicitat d´ aquest restaurant- a part de
> demostrar menyspreu i analfabetisme no hauria de ser penat legalment?
>
>
> Aquesta és la qüestió: el català -com totes les llengües- no necessita
> beneficència, ni «amor» -com diuen alguns angèlics opinadors i polítics-
> sinó lleis: simplement, que sigui oficial -amb totes les conseqüències- a
> l´estat (o estats) on es parla. Tota la resta és fer volar coloms i
> tranquil·litzar les consciències patriòtiques més o menys pusil·lànimes. I
> amb això no vull dir que no calgui continuar lluitant, sigui amb
> campanyes, amb l´esprai (per què no?), amb l´article o la paraula.
>
>
> http://www.radiocatalunya.ca/5241/
>
>

Circa comparatiuorum constructionem nugis armati pugnant grammatici: multa
confinxit Priscianus; Scaliger multa frustra philosophatur; egregie tamen
ineptus est Valla, cuius studium fuit latinam linguam compedibus
constringere; hic reliquos grammaticorum dedit praecipites. Ex Prisciani
tamen libro 3, in principio, sic nos de comparatiuis praecipimus.

Comparatum nomen est quod unum uel plura sui uel alieni generis
superans dissoluitur in positiuum et aduerbium magis, ut Cicero fuit
eloquentior fratre; uberior Demosthene; Romanis facundior; caeteris
oratoribus prudentior; Graecis et romanis omnibus suauior; quo nemo uel
graecorum uel latinorum doctior.

Duo tamen hic sunt consideranda, quae non solum grammaticos, sed
peritos etiam latuerunt. Primum est: Comparatiua nullum casum regere; unde
sunt illa quae grammaticos conturbant: Similior sum patri quam matri;
Litteris quam moribus instructior; Nulli amnium claritate inferior; Maior
quam pro numero sonus; Celerius opinione hominum; Curtius, lib. 5: Maiorem
quam pro flatu sonum edebat. Alterum est: In comparatiuorum ablatiuis deesse
prae; uide ellipsim.

Nunc uero contra Vallam et eum sequutos comparatiua inter plura sui
generis habere locum luce clarius ostendam. Plinius, de tribus pyramidibus:
Tertia, inquit, maior praedictis, sed multo spectatior; Sallustius, de
tribus filiis: Te Iugurtha, qui aetate et sapientia prior es; Valerius
Maximus, de tribus Dionysiis: Tertium te importuniorem superioribus habere
caepimus; Apuleius, lib. 9: E tribus iunior; apud Horatium se comparat
Hypermestra reliquis sororibus, lib. 3 Od. 11: Ego, inquit, mollior illis;
Plinius, lib. 36. cap. 7, de generibus marmorum: Viride cunctis hilarius;
idem, lib. 36, cap. 9, de quadam naui: Omnibus quae unquam in mari uisae
sunt mirabiliorem; Valerius Maximus, lib. 4, cap. 3: Fabricius Lucinus
honoribus et auctoritate omni ciui temporibus suis maior, censu par
unicuique pauperrimus; idem, lib. 5, cap. 3: Neminem Lycurgo aut maiorem aut
utiliorem Lacedaemon genuit; Columella, lib. 6: Nonnunquam etiam in olea
unus ramus caeteris aliquando laetior est; Plinius lunior: Dies alibi, hic
nox nigrior et densior omnibus noctibus; Curtius, lib. 6: Mare Caspium
dulcius caeteris; Apuleius, lib. 2 Floridorum: Fuit Hippias e numero
sophistarum prior omnibus; Lactantius: Omnes Sybillae unum deum praedicant,
maxime tamen Erithraea, quae celebrior et nobilior inter caeteras habetur;
quem locum impudentissime damnat Valla, quum ipse, qui alios audacter
carpit, audeat dicere, cap. 8 de reciprocatione: Posterior, quae et quarta
est causa.

Sed ego te, licet immerentem, defendam, Valla. Cicero, 1 de nat. deor.:
Mundum rotundum esse uelint, quod ea forma ulla neget esse pulchriorem
Plato; ibidem: Elephanto belluarum nulla prudentior; ibidem: quae figura,
quae species humana potest esse pulchrior?; et paulo post: Forma quoque esse
pulcherrima debeat, nec esse humana ullam pulchriorem; et infra: Num etiam
est una omnium facies, nam si plures aliam esse alia pulchriorem necesse
est; ibidem: Itaque in illis selectis breuibusque sententiis haec prior
sententia est; idem, l de Orat.: Cumque illo nemo nec integrior esset in
ciuitate, neque sanctior; idem, Officiorum 1: Sed omnium societatum nulla
praestantior, nulla firmior quam caet.; idem, Oratore: Quis omnium doctior,
quis acutior, quis in rebus uel inueniendis uel iudicandis acrior
Aristotele?; idem, 2 0ff.: Rerum autem omnium nec aptius est quicquam ad
opes tuendas ac tenendas quam diligi; idem, citante Nonio: Omnium rerum ex
quibus aliquid adquiritur; idem, epist. 15, lib. 9: Nemo est illorum omnium
mihi te iucundior; Lentulus, in epist. Ciceronis: Idcirco naues
onerarias,quarum minor nulla erat duum millium amphorarum; Curtius, lib. 9:
In oculis duo maiora omnium nauigia submersa sunt; sed haec duo testimonia
reprehendunt imperiti; Plinius: Animalium fortiora quibus sanguis crassior;
Curtius, lib. 7: Cleander priores eorum intromitti iubet; Gellius, lib. 14,
cap. 7: Qui eorum prior alus esset; Pomponius Mela, de Danubio: Eorum qui in
nostrum mare decidunt tantum Nilo minor; idem, lib. 3 cap. 3: Syluarum
Hircinia ut maior aliis, ita et notior; Paulus Aemilius, in Trasibullo: Ne
que quisquam est uulneratus nisi qui prior impugnare uoluit.

Sed quando semel coepimus addamus et poetarum testimonia. Homerus,
Il.2: ??? ?????, ????? ???? ?????????, id est: Iupiter pater, non deorum
aliquis te perniciosior; Virgilius, 8 Aen.: Sed cunctis altior ibat
Anchises; Ouidius, 3 Met.: Nam doctior illis Ismenis Crocale; idem, 13:
Omnibus inferior, quas sustinet arduus aether; idem, in Leandro: Tanto
formosis formosior omnibus illa est; idem, 1 Met.: Sanctius bis animal
mentisque capacius altae; ibidem de zonis: Quinta est ardentior illis;
ibidem: Non illo melior quisquam uel amantior aequi uir fuit, aut illa
reuerentior ulla dearum; idem, 2 Met.: Quanto splendidior quam caetera
sidera fulget Lucifer, et quanto quam Lucifer aurea Phoebe, tanto uirginibus
praestantior omnibus Herse; Horatius, 4 Carm.: Caeteris maior tibi miles
impar; Plautus, Cap.: Non ego nunc parasitus sum, sed regum rex regalior;
idem, Sticho: Verum ex multis nequiorem nullum quam hic est; ibidem:
Conspicatus sum interim cercurum, quo ego me meliorem non uidisse censeo;
idem, Cas.: Te sene omnium senum neminem esse ignauiorem; Papinius Statius,
lib. 3: Cunctisque prior Cadmeius heros; idem, lib. 6: Prior omnibus Idas
prosilit; Martialis, lib. 11: Hic totus uolo rideat libellus et sit nequior
omnibus libellis.

Ex his tam multis haec uelim colligas primum comparatiuum inter plura
sui generis habere locum, atque adeo cum genitiuo plurali inter plura sui
uel alieni generis. Deinde errasse Priscianum, Diomedem, Donatum, Seruium et
Laurentium, qui comparatiuum prior de duobus dici tantum praeceperunt;
errasse etiam Laurentium et eum sequutos, quum inculcant comparatiuum inter
duo tantum regere genitiuum pluralem; nam hoc monstri simile est si dicas
genitiuum illum qui sit partitionis regi a comparatiuo; quum enim dicis
oculorum dexter est acutior, deest sinistro, nel quam sinister. Itaque
comparatio non fertur in genitiuum; imo uero deest ex numero, ut in Ellipsi.
Istorum error conuincitur, quum inter duo comparatiuum habet praepositionem
de uel ex; Caesar, 1 ciu.: Sed ex propositis consiliis duobus explicitius
uidebatur ad Ilerdam reuerti. Postremo ridiculam esse defensionem
Despauterii et Ascensii, quum defendunt Vallam dicentes in huiusmodi
sermone, Cicero est doctior Italis, deesse reliquis, uel caeteris; at Valla
non diceret: Medius digitus est caeteris maior; nam reprehendit Lactantium
de Sybillis dicentem: Quae celebrior et nobilior inter caeteras habetur. Nec
diceret Valla ad illud Ouidii, Quinta est ardentior illis, deesse caeteris.

Ex his igitur liquido constat non esse reprehendendas phrases illas in
Sacris Litteris: Maior discipulorum; Minor fratrum; et illud Pauli ad Cor.
1, cap. 13: Nunc manent fides, spes, charitas; tria haec; maior autem horum
est charitas. Hic ego non uideo, praecipue si graeca consulas, quo modo
melius hoc potuerit enuntiari; nam graeci non fere aliter loquuntur;
Matthaei cap. 13, de grano sinapis: ? ?????????? ??? ???? ?????? ?????????,
??? ?? ?? ?????? ?????? ??? ??????? ????, id est: Quod minus est omnibus
seminibus, quando autem excreuerit, maius est omnibus oleribus; eadem uerba
repetuntur Marci cap. 4; Sapient. 7: Omnibus mobilibus mobilior est
sapientia; item Sapient., cap. 10: Vt scirent omnium potentiorem esse
sapientiam; Daniel, cap. 9: Quod esset honorabilior omnium; Anacreon:
??????????? ?? ??????, id est: quod est omnium difficilius; et uulgatum
illud quod adducit Suidas ?????? ?? ???????? ????????? ????????, id est:
omnium hominum sapientior Socrates; celebris ad nostram doctrinam locus est
apud Horatium, lib. 3, od. 6: Aetas parentum peior auis tulit nos nequiores,
mox daturos progeniem uitiosiorem. Vides tria ex ordine comparatiua, non ut
grammatici docent post comparatiuum addendum superlatiuum. Item Martialis,
lib. 5, epigr. 2: Creta dedit magnum, maius dedit Africa nomen, nobilius
Germania; Cicero 6 Par.: Filiam quis habet pecunia opus est; duas, maiore;
plures, maiore etiam.

Illud insuper non fuit omittendum quod Scaliger et alii docti contra
Quintilianum uiderunt: comparatiuum nunquam sumi pro positiuo; sed debere
intelligi casum comparationis, ut sum paulo infirmior, supple solito nel
quam antea; Ocyus huc uenite omnes, supple dicto, ut et dicto citius tumida
aequora placat; neque uero assentior Varroni, si modo Varronis sunt quae
citant Seruius et Laurentius, lib. 1. cap. 12: Iuuenior, inquit, et senior
comparatiui sunt per diminutionem; senior, non satis senex; iunior, non
satis iuuenis, uel intra iuuenem, sicut pauperior, intra pauperem. Simile
quiddam ex Varrone citat Censorinus, de die natali, cap. 14: Vsque ad
sexagessimum annum, seniores uocitatos, quod tunc primum senescere corpus
incipiat; inde usque ad finem uitae uniuscuiusque quintum gradum factum, in
quo qui esset senex appellaretur, quod ea aetate corpus senio laboret;
Gellius, lib. 10, cap. 28: Eadem fere uidetur sentire; quibus oppono
Quintilianum, lib. 3 cap. 1, de Isocrate scribente<m>: Eo iam seniore,
octauum enim et octagessimum impleuit annum; Ouid., 2 Trist.: Sospite sic te
sit natus quoque sospes, et olim imperium regat hic cum seniore senex, id
est: filius senex cum patre seniore; Mart., lib. 6, in principio: Cui pater
aeternas post saecula tradat habenas, quique regat orbem cum seniore senex:
Virgilius, lib. 5: Assueti syluis comites seniores Acestae; idem: Aeui
maturus Acestes; et 2 Aen., de Priamo: senior; idem, de Charonte, lib 6: Iam
senior, sed cruda Deo uiridisque senectus, id est: magis quam senex, hoc
est, sene senior; Plinius, de apibus, lib. 11, cap. 10:. Seniores intus
operantur; Cicero, de amicitia: Tum etiam Cato loquutus, quo erat nemo fere
senior temporibus illis, nemo prudentior. Facio te certiorem non est facio
te certum; sed romanae urbanitatis causa, ne uiderent docere alios,
dicebant: faciam te certiorem, scilicet, quam tu es; sic maiores nostri; sic
plures horas, scilicet, quam unam; plus eo, dixit Terentius.

Particula quam non semper petit similem casum praecedenti, ut imperiti
docent. Nec enim dices: Vtor Cicerone, doctiore quam Sallustio; habeo uestem
Titii melioris quam Sempronii; sed addes aliud uerbum, ut dedi pecunias
Titio fideliori quam Sempronius est; Cicero, ad Quint.: Dixitque aperte se
munitiorem ad custodiendam uitam suam fore quam Africanus fuisset; Liuius,
lib. 26: Vt gloriari possis multo fortiorem quam ipse es uirum abs te
occisum; Valerius Maximus, lib, 3, cap. 2: Vt gloriari possis aliquando
uirum fortiorem, quam ipse es tuo iussu esse interremptum; Cicero, lib. 1 de
inu.: Si uicinus tuus meliorem equum habet quam tuus est; idem, ad Pompeium:
Vbi tibi multo maiori, quam Africanus fuit, me non multo minorem quam
Laelius facile et in re publica et in amicitia adiunctum esse patiare;
Plautus, Curc.: Meliorem quam ego sum suppono tibi; Cicero: Nihil tibi
concedo, quo studiosior eius sis quam ego sum. Itaque rectus rectum petit
cum quam expresso uel subintellecto uerbo, ut Cicero doctior est quam
Sallustius. Aliquando particula quam praecedente accusatiuo petit
accusatiuum; Ter.: Ego callidiorem hominem quam Parmenonem uidi neminem, ubi
aliud uerbum uidi supplendum est. Non enim ex ui et natura particulae quam
accipimus similem casum praecedenti, si uerbum subintellectum illum non
regat.




"Front Nacional" <catalonia-national***ya.com> escribió en el mensaje
news:flmi0b$pr2$1***news.ya.com...
>
> "L´oficialitat del català: lleis, i no bones intencions"
>
> JAUME FABREGA
> Quan seran respectats els drets lingüístics dels catalanoparlants, tant
> des de punt de vista del consum com nacional? És evident que això s'ha de
> fer per imperatiu legal: exactament com fa la llengua espanyola (i
> qualsevol altra llengua), en el cas ***esmentat, tant dins com fora del seu
> territori propi. Es mafiós pretendre que l'etiquetatge en català -i també
> amb totes les llengües que hom vulgui- no hagi de ser una obligació, tal
> com ho és pel que fa al francès al Quebec, el ***neerlandès a Bèlgica o el
> francès a Suïssa(per parlar de comunitats nacionals sense estat propi).
>
>
> Di això, les meritòries campa***nyes sobre l´etiquetatge en català, em
> semblen fruit d´ un volun***tarisme benintencionat, però molt poc eficaç. Jo
> mateix he estat fundador d´ una d´aquestes plataformes (Mesa per la
> Llengua del Pla de l´Estany,), col·laboro amb la CAL, sóc patró de
> Reeïxida, etc., però sempre he cregut -i atesa també l´ experiència- que
> piquem sobre ferro amb una massa de fang.
> Sense l´oficialitat de la llengua -i oficial vol dir que el català ha de
> ser llengua d´ estat, es digui aquest Espanya (o un altre nom) o
> Catalunya, no hi ha res a fer-. Del contrari l´ eutanàsia està assegurada.
> Així, en la darrera campanya d´una plataforma per la llengua per demanar
> l´etiquetatge en català, utilitzen els següents elements recurrents:
>
>
> 1)L´existència d´ una llei de consum aprovada per la Generalitat. Aquesta
> llei no es va complir en l´època de CiU ni en els dos governs del
> tripartit: á a dir, el Govern de Catalunya ha mostrat una voluntat quasi
> zero de fer-la complir, i encara ho farà menys, ara que ens hem de llevar
> la «crosta nacionalista» i que els nens d´ Olot, a parer d´ altres
> dirigents del PSC-PSOE, parlen malament el castellà, o que els d´ERC
> sembla que han confós la cadira amb un reclinatori. I no cal dir que
> l´Estat - és a dir, el conjunt de la crosta de funcionaris i el PSOE
> (històricament i actualment contrari als drets de la llengua catalana)- ni
> el que, tímidament, diu la constitució, compleixen. Això hauria de ser una
> llei estatal, i no «regional», ja que les empreses, multinacionals,
> etc. -més poderoses que la mateixa Generalitat- se´ n refoten. A més és un
> llei mal feta -sense poder sancionador per voluntat socialista- i amb una
> grotesca imposició del català (per voluntat convergent) als productes
> «regionals» o tradicionals quan seria els que caldria que fossin
> etiquetats de forma multilingüe!).
>
>
> 2)La bona voluntat dels fabricants i empresaris. Em sembla un dels
> arguments més inútilment perillosos: els empresaris no són germanetes de
> la caritat lingüística, sinó que volen fer negoci. Etiqueten en portuguès,
> en neerlandès, en grec (que necessita una altra plantilla), en finlandès,
> en serbi, etc., i fins a 30 llengües (la major part amb menys parlants que
> el català) però no en català: però, és clar, totes aquestes llengües tenen
> la protecció d´ un estat, sigui o no multilingüe. Per aquest camí, doncs,
> no aconseguirem pràcticament res, tot i que hem d´ aplaudir que empreses
> com Damm, Moritz, algun súper, etc., utilitzin el català (i ja
> no ***pràcticament, l´Area de Guissona, empresa ben catalana! Ni l´ utilitza
> Gallina Blanca, que suposament, té un propietari que és un mecenes
> catalanista, malgrat que els seus sobres de sopa, per exemple, estant
> etiquetatge en totes les llengües d´ Europa i fins i tot en tres en un
> mateix sobre. Sense oblidar, a més, que hi ha empreses a Espanya -també
> radicades a Catalunya- que realitzen una política activa de discriminació
> del català i boicot als productes catalans, com l´híper Carrefour.
>
>
> La prova que per als industrials i empreses la llengua no és cap valor ni
> ètic ni comercial, és que les ONG que, se suposa, haurien de ser sensibles
> a aquesta qüestió, solen ser les més insensibles: és el cas d´
> Intermón-Oxfam (ONG d´origen català), gens solidària amb la causa
> catalana, ja que els seus productes de «comerç just» són injustos amb la
> nostra llengua.
>
>
> 3)La percepció positiva del consumidor català pel que fa a l´eti***que***tatge
> en la llengua pròpia. Aquest és l´argument més fal·laç de tots: quan anem
> a comprar mirem el preu, la qualitat i la conveniència del producte, no la
> llengua. Ens pot caure més o menys simpàtic a una minoria de catalans
> sensibilitzats (que no arribaríem ni al 25%), però entre una rajola de
> xocolata boníssima i més barata etiquetada en 4 llengües (sense el català)
> i una que inclou el català, però més cara i no sabem si de qualitat
> contrastada, jo triaré, racionalment, la primera.
>
>
> 4)Finalment, els dirigents d´aquesta plataforma manifesten que cada
> cop -gràcies, se suposa, a aquestes campanyes benèfiques-, hi ha més ús
> del català en l´etiquetatge, la retolació i la comunicació. És qüestió de
> veure el got mig pel o mig buit, però, objectivament -i de forma
> exponencial-, el got cada cop és més buit. Entre altres coses, perquè la
> retolació o la comunicació (incloent-hi l´oral), com la RENFE, no és
> primer en català, aquest sobra i contamina.
> L´emigració en té alguna culpa? No, perquè es practica allò que és
> ambiental i obligatori, que és l´espanyol, «lo normal», com diuen a
> Espanya. I encara més: són els empresaris catalans els que tenen al·lèrgia
> al català. Així TV3 per Nadal feia propaganda d´ un botiga de productes
> cuinats japonesos, i entrevistava la seva propietària, catalana: tota la
> retolació exterior i interior (malgrat la lleia del 83) era en castellà. I
> no deixem la moda japonesa: acabo de rebre el fullet de publicitat d´ un
> restaurant japonès barceloní propietat d´ Ana Saura (el nom no és català,
> però si el cognom) i també, contravenint amb tota alegria i «modernitat»
> (per aquesta mena de gentussa el català fa pagès), tot és en la llengua de
> Franco i, naturalment, Catalunya n´ es absent, a través de la
> paraula-fetitxe mediterráneo i de la coenta modernor de la fusión: «Un
> japonés novedoso y distinto, ICHO. Tradición nunca vista, fusión con el
> Mediterráneo. Tres carnes distintas: Kobe beef (la vedella de Kobe parla
> anglès?, em pregunto), Ternera Toro Bravo (sic) y Carne Roja de Galicia
> (ja ni respecten ni el nom oficial gallec d´ aquesta IGP!). Per cert:
> escriure un carrer o microtopònim de forma castellanitzada, no
> oficial -com fan en la publicitat d´ aquest restaurant- a part de
> demostrar menyspreu i analfabetisme no hauria de ser penat legalment?
>
>
> Aquesta és la qüestió: el català -com totes les llengües- no necessita
> beneficència, ni «amor» -com diuen alguns angèlics opinadors i polítics-
> sinó lleis: simplement, que sigui oficial -amb totes les conseqüències- a
> l´estat (o estats) on es parla. Tota la resta és fer volar coloms i
> tranquil·litzar les consciències patriòtiques més o menys pusil·lànimes. I
> amb això no vull dir que no calgui continuar lluitant, sigui amb
> campanyes, amb l´esprai (per què no?), amb l´article o la paraula.
>
>
> http://www.radiocatalunya.ca/5241/
>
>

Secundo tu moción, Alboroto, ¿qué culpa tenemos los castellano-parlantes de
que el catalán sea una lengua que tiene menos porvenir que Antonio Machin?.
Los catalanes sois los que os habeis labrado vuestra propia historia y el
porvenir de vuestra lengua, la Historia está ahí, convive en unos territorio
que por mucho dinero que le echeis habla más gente las otras lenguas
cooficiales (español y frances) que el propio catalán. Si quedó circunscrita
a 4 paredes y 4 coleguillas pageses, no le eches la culpa a nadie más que a
vosotros mísmos, por mucho dinero que se le eche no tiene porvenir, así de
claro, es un muerto que por mucho dinero que se gaste en respiración
asistida, bien muerto está.


"Alboroto" <lwminatq***yahoo.com> escribió en el mensaje
news:flnl41$478$1***registered.motzarella.org...
> Jesusita wrote:
>> "Front Nacional" <catalonia-national***ya.com> escribió en el mensaje
>> news:flmi0b$pr2$1***news.ya.com...
>>
>>>Quan seran respectats els drets lingüístics dels catalanoparlants, tant
>>>des de punt de vista del consum com nacional?
>>
>>
>> --------------
>> Quan sigan respectats els dels gitanoparlants.
>
> Han ganado la batalla de las leyes cambiándolas e interpretándolas a su
> gusto. Ahora se quejan de que se pocos y débiles, nos ha jodido, como en
> toda la historia y toda la vida, ¿y qué?
> En favor de la debilidad del catalán hemos aceptado, a regañadientes eso
> sí, que los letreros en Cataluña estan todos en catalán. Vale. Ya está. La
> enseñanza se hace toda en catalán. Vale. Ya está. El catalán se
> subvenciona y protege. Vale. Ya está. El catalán está en mejor situación
> que en toda su historia desde hace siglos. Pero se siguen quejando. Un
> consejo: al filtro y que hablen solos.
>
>
>
>
>
>