12 juny 2008
La mentida de la llengua
Conferència pronunciada el dia 19 d'abril del 2008, en motiu de l'acte
"llengua i estat" organitzat per Catalunya Acció.


La mentida de la llengua

Sres, Srs,


Vull començar la meva intervenció amb una afirmació del filòsof Francesc
Pujols, que és tota una declaració de principis.


" la llengua és l'ànima del nostre poble"


Entenent com a ànima allò que dóna el caràcter, la manera única i genuïna de
ser i manifestar-se de cada ésser, ja sigui individual o col·lectiu. Per
això quan l'ànima és negada o suprimida el primer que es perd és la voluntat
de ser i la força per expressar el caràcter propi.


Amb aquesta afirmació, doncs, ens neguem a acceptar l'escorça descarnada i
purament materialista a què molts volen reduir la nostra nació.


La nació catalana, com qualsevol altra nació, és un organisme viu amb una
força vital i una voluntat de ser que cerca amb anhel l'expressió de la seva
plenitud. Reconèixer aquest gruix vital i espiritual del nostre poble, és la
condició necessària per a copsar la magnitud de la tragèdia lingüística que
patim, perquè en anorrear la llengua, es destrueix, de fet, la consciència
de nació.


El sentit comú ens fa evident que podem ser espoliats fins a l'extrem, però
continuarem sent una nació mentre mantinguem la qualitat que ens defineix:
la llengua.

Ens poden ofegar amb aeroports i infraestructures col·lapsades, però
continuarem bategant com a poble, mentre de Salses a Guardamar i de Fraga a
Maó, parlem la mateixa llengua de Llull, Verdaguer i Fuster.

Ens poden esquarterar entre estats i reduir-nos a províncies, però el sentit
de pertànyer a una mateixa unitat nacional perviu mentre hi hagi la llengua
que ens uneixi.


La llengua,doncs, és el factor determinant no només per a conservar la
consciència de nació, sinó per a mantenir el caràcter i la voluntat de ser.

Mentre la llengua és viva, l'ànima de la nació batega. Quan la llengua és
substituïda, la consciència de nació i, per tant, la nació mateixa es va
esllanguint sense remei, perquè li han sostret l'ànima, allò que li dóna l'alè
vital.


Això ho saben molt bé tots els qui volen la nostra dissolució com a poble, i
per això, amb l'ànim de rematar la llengua, ja prou ferida per la repressió
legal, la substitució demogràfica i la violència de tants segles, ara
insisteixen en inculcar un discurs frívol entorn de la llengua catalana, que
ignora volgudament el significat de la llengua en relació a la nació, i vol
fer-la veure només com un instrument de comunicació, sense cap més
significat, conculcant la cosmovisió i la manera de ser del nostre poble,
que la llengua reflecteix.


Aquest discurs frívol entorn de la llengua és promogut pels nostres
colonitzadors, que curiosament, no l'apliquen mai a la llengua de la
metròpoli, i per una part significant de la classe política i intel·lectual
catalana, que s'ha venut per por, per interessos personals o per debilitat
mental a aquest discurs letal, condemnant així la llengua a ser l'eterna
Ventafocs del país.



Per CA la llengua és un dels eixos fonamentals de la reconstrucció nacional,
per això a aquesta frivolitat conceptual tan de moda, nosaltres hi
contrastem un discurs RIGOROS.


El pensament rigorós et porta sempre a desxifrar les causes profundes dels
problemes. I en el cas que ens ocupa, la CAUSA FONAMENTAL de l'ensulsiada
lingüística del català no és altra que el fet de ser una COLONIA .


No m'estendré en aquest punt, però pels qui encara dubtin de la nostra
condició de colonitzats, els diré que hi ha tres trets que són comuns a
totes les situacions colonials, i que es compleixen amb escreix en el nostre
cas.

-L'ús de la força de les armes i la repressió per mantenir el territori
annexionat a la metròpoli. ( Guerra dels Segadors, Guerra del1707-14 ,
Guerra d'Espanya)


-L'espoliació econòmica.


-La substitució cultural i lingüística de la llengua i cultura pròpies per
la de la metròpoli.



Els efectes que la colonització té són múltiples, però en el cas que ens
ocupa n'hi ha dos que són evidents:


<!--[if !supportLists]-->- <!--[endif]-->la castellanització/ afrancesament
del nostre poble, en el territori depenent de cada un dels estats a què
estem sotmesos.

<!--[if !supportLists]-->- <!--[endif]-->Generació de l'ànima d'esclau, que
implica el debilitament progressiu del CARACTER del nostre poble.


Per mantenir i incrementar aquests dos trets, la substitució lingüística i l'afebliment
del nostre caràcter col·lectiu, i amagar-ne la seva causa profunda, la
colonització, s'ha teixit una enorme MENTIDA al voltant del nucli
vitalitzador del nostre poble: la llengua. Aquesta Mentida, com certifiquen
els psiquiatres que treballen amb gent que hi està sotmesa, cerca CONFONDRE,
DEBILITAR i fer DEPENENT al nostre poble i evitar, d'una banda, que prenguem
consciència de la nostra colonització i, de l'altra, que trobem les raons i
la força per agafar les regnes de la nostra vida col·lectiva.


El pas inexcusable, doncs, per entendre i per resoldre la situació
lingüística que patim passa per desmantellar la gran mentida a què estem
sotmesos.

Aquesta mentida es basa en l'ocultació i manipulació de sis punts
fonamentals:


<!--[if !supportLists]-->1- <!--[endif]-->Es vol amagar per tots els mitjans
que vivim en una situació de colonització. Aquesta ocultació pretén ignorar
la voluntat d'anihilació que els estats espanyols i francès han tingut
històricament i encara tenen envers la llengua i la cultura catalanes. Ara,
però, s'ha substituït la persecució brutal per la mentida. En ignorar
volgudament que les llengües castellana i francesa són llengües imposades,
es fa creure que aquestes són també llengües pròpies de Catalunya, perquè
són les llengües dels estats en els quals està inserida la nostra nació.


<!--[if !supportLists]-->2- <!--[endif]-->El segon punt, que està íntimament
lligat amb el primer, és l'exigència de la primacia dels drets individuals.

Aquesta exigència, que s'empara en el punt anterior: la negació que som una
colònia, es fa amb la finalitat, lògicament mai explicitada, de conculcar i
impedir el dret que té el nostre poble de fer de la seva llengua pròpia, en
el seu territori, l' única llengua d'ús social.

Amb aquesta exigència s'entronitza la llengua del colonitzador en el nostre
territori i s'accelera el procés de substitució lingüística.

No és gratuït que els qui tenen la poca vergonya d'exigir la imposició en l'àmbit
lingüístic, dels drets individuals dels que empren la llengua del
colonitzador, per sobre dels col·lectius del poble colonitzat, siguin els
mateixos que promouen la substitució demogràfica en què emparen les seves
exigències, i els mateixos que dicten les polítiques que situen la llengua
catalana en clara inferioritat mediàtica i social. La situació no pot ser
més rocambolesca. Els opressors pretenen presentar-se com les víctimes.


<!--[if !supportLists]-->3- <!--[endif]-->Es vol fer creure que qualsevol
idea és defensable si es fa en un marc democràtic.

Aquesta idea que sovint surt en debats televisius i que accepta com a
defensable la postura dels qui ens volen sotmesos a Espanya i França, perquè
ho fan en un marc democràtic és una gran fal·làcia. D'entrada manipulen les
paraules, perquè de la submissió en diuen unió, amagant així la colonització
que s'entesten a negar per tots els mitjans.

La democràcia, com deia algú, és el menys dolent dels sistemes polítics que
coneixem, però no és la panacea i menys la democràcia en què vivim, que
evidencia contínuament que és més formal que real.

Emparar-se, doncs, en la democràcia per justificar la legalitat dels qui
defensen l'opressió del nostre poble és d'un cinisme escruixidor.

Què permetríem que es plantegés la legalitat de l'esclavatge personal, per
molt democràtic que fos el marc en què es produís?

Es més, una democràcia que donés llicència a aquesta formulació negaria la
seva pròpia essència. Per què llavors consentim i justifiquem els que
defensen l'opressió de la nostra nació adduint que els empara un marc
pretesament democràtic?

Només això ja qüestiona la democràcia en què vivim i mostra la necessitat d'un
aprofundiment real en el marc polític internacional pel què fa al respecte
dels drets dels pobles en un context democràtic. Si la llibertat de cada
home per a desenvolupar la seva plenitud és sagrada, més sagrada és la
llibertat dels pobles i el seu dret de poder expressar la seva plenitud
lingüística i cultural en el territori que els és propi.


<!--[if !supportLists]-->4- <!--[endif]-->Apel-lar al voluntarisme.

Srs, no es pot delegar la pervivència d'una llengua al voluntarisme dels qui
la parlen, i menys quan aquest voluntarisme ha de fer front a una situació
clarament favorable a la llengua imposada.

Cal que entenguem d'un cop que UNA LLENGUA NO PERVIU SI NO ES NECESSARIA.

En el camp de la biologia és llei reconeguda que la necessitat fa d'un òrgan
o una funció la garantia de la seva existència.

En el camp social, la llei regeix exactament igual. Si una llengua no és
necessària en el territori que li és propi acaba per extingir-se.

Per tant fer del voluntarisme l'element clau per a la recuperació de la
normalitat lingüística denota, o un desconeixement bàsic del funcionament de
la realitat, o una profunda mala fe. I els qui ho propugnen, normalment
homes públics, queden automàticament desqualificats.


<!--[if !supportLists]-->5- <!--[endif]-->El mite del provincianisme.

Fruit d'una política premeditada,s'han anat enfonsant en l'oblit els
referents culturals catalans( pensadors, científics, literats, artistes..),
donant preeminència a totes les manifestacions i referents culturals
provinents de la metròpoli, de la cultura imposada. Això ha generat en molts
catalans un menyspreu profund per les manifestacions culturals que els són
pròpies.

El missatge fins fa poc expressament formulat, i sempre subliminalment
comunicat que allò que sorgeix del geni català és provincià ha anat quallant
en el psiquisme col·lectiu i ha generat autoodi en capes de població
considerables.

Hi ha una voluntat decidida de fer-nos creure que adoptant els referents
culturals espanyols/francesos no som provincians, quan és justament el
contrari.

Provincià és, i llegeixo literalment, aquell que no té prou força per crear
els seus referents culturals, o no dóna valor als que té i no els cultiva,
tot recorrent als forans.

Totes les cultures potents són creadores i irradiadores de referents
culturals. Es quan un poble negligeix les seves expressions pròpies i adopta
les d'una metròpoli que esdevé provincià. Tot el contrari del que ens volen
fer creure.

Així, doncs, la pràctica de molts mitjans de comunicació que es fan des d'aquí,
però que no es mereixen ser anomenats catalans, de cercar els referents fora
de la nostra tradició no fa més que enfonsar-nos en el provincianisme més
xaró.


<!--[if !supportLists]-->6- <!--[endif]-->I per últim el més pervers de tots
el enganys, el del bilingüisme.

Els seus ordidors l'imposen venent-lo com un model de tolerància, quan de
fet amaga la mort de la llengua catalana.

El bilingüisme és símptoma d'un procés de substitució lingüística, i imposa
una situació sorgida de l'opressió i l'ús de la força, perquè en no
qüestionar-la, la justifica i la normalitza, fent evident la manca total de
voluntat per part dels que l'impulsen, de reconèixer el dret del nostre
poble a ser en plenitud en el territori que li és propi, i, per tant Srs, el
bilingüisme no és de bon tros cap model de tolerància, sinó una autèntica i
subtil perversió de la justícia.


Defensar el bilingüisme dintre d'un mateix territori és donar per bons els
símptomes d'un mal social, és defensar el domini de la llengua imposada
sobre la pròpia, i és condemnar inevitablement a la desaparició la llengua
més feble.



Tot l'exposat fins ara, ens ha de fer conscients:


<!--[if !supportLists]-->a- <!--[endif]-->Que la situació de la llengua
catalana és el resultat d'unes polítiques colonitzadores perfectament
definides i conscients, encaminades a reduir la llengua a guetos cada vegada
més minoritaris, a fer-la innecessària i poc valuosa, convertint -la en una
llengua de segona categoria. Aquesta poca vàlua genera en els qui la parlen
un sentiment de rebuig i d'autoodi, que n'assegura la desaparició a través
de l'abandó portat a terme voluntàriament pels mateixos parlants.

Ara ja no calen les prohibicions brutals de les dictadures. La inducció
perpetrada a través dels ofec dels mas mèdia i la destrucció de l'autoestima
lingüística són molt més efectives.


<!--[if !supportLists]-->b- <!--[endif]-->Que hi ha uns responsables d'aquesta
situació:

<!--[if !supportLists]-->- <!--[endif]-->L'estat espanyol i francès, amb tot
el seu cos legal, funcionarial , polític i militar.

<!--[if !supportLists]-->- <!--[endif]-->Els polítics instal·lats a casa
nostra, que des de la transició i fins avui han promogut activament en
alguns casos, com socialistes i PP, la mentida que ha configurat la situació
actual, i en d'altres, l'han permès i l'han dissimulat.

En cap cas no han mostrat el coratge suficient per denunciar-la.

Això els fa, executors, a uns , i còmplices als altres del GENOCIDI
LINGUISTIC que pateix la nostra nació.


<!--[if !supportLists]-->c- <!--[endif]-->Que emmotllar-nos a questa
situació, i acceptar com a normal o signe de tolerància, els símptomes d'una
malaltia lingüística, nascuda de l'opressió, la mentida, la manipulació i la
covardia, ens en fa responsables en un o altre grau.



A aquestes alçades ja s'ha d'haver fet evident que aquesta situació generada
per la colonització i manipulada per la mentida, només té una sortida: la
descolonització.


I això passa per:


a- assolir en una primera instància un estat propi. Només així tindrem el
poder i la responsabilitat per portar a terme

les polítiques que situïn la llengua com un dels eixos vertebradors de la
reconstrucció nacional i facin efectiva la nostra descolonització.



b- reconèixer el català com l'única llengua pròpia de Catalunya i fer-ne l'única
llengua oficial i d'ús necessari en tots els àmbits.



c- Iniciar, en pic l'equilibri de poders ens ho permeti, un procés judicial
amb observadors internacionals, que posi en evidència el genocidi lingüístic
a què ha estat i està sotmès el nostre poble, i n'assenya-li els
responsables i col·laboradors. Amb això passarem full a la història,
restablirem la veritat, farem possible que tots els qui han atemptat amb els
seus actes o amb les seves omissions contra la nació catalana, i encara són
vius, quedin exclosos de la vida pública, i tallarem de soca-rel les
vel·leïtats dels qui vulguin imposar, emparant-se en la demografia que les
seves polítiques han configurat, les llengües colonitzadores com oficials en
la nova Catalunya lliure.





La responsabilitat de fer que tot això s'esdevingui, només la poden exercir
les persones que hagin demostrat amb els seus actes la llibertat d'esperit
que no es deixa enganyar ni claudica davant la mentida, i sense la qual la
mera consecució d'un estat propi representaria un pas endavant ben limitat.
Catalunya Acció vol fer evident la necessitat de portar a la praxis política
una nova manera de fer. La d'aquells homes i dones que tenen la convicció
que la vida pública i la solució dels seus reptes exigeix una nova
consciència que encarni alhora un profund sentit de la justícia, una clara
intel·ligència, un coratge ingent i una decidida voluntat de servei. Només l'emergència
d'aquesta nova consciència ens permetrà encarar i superar la mentida i la
confusió que manté el nostre poble sotmès. Només aquesta nova consciència
lúcida i insubornable assolirà l'alliberament que garanteixi el restabliment
de la nostra plenitud nacional i, òbviament, lingüística.



Moltes gràcies.

http://mariatorrents.blogspot.com/20...a-llengua.html